Hi ha ben pocs casos de necrofília —aquell fenomen que consisteix a sentir atracció pels morts— que hagen arribat a ser tan coneguts com el d’en Carl Tanzler, un home que va dur a l’extrem l’obsessió que sentia per la seua dona i que va commocionar l’opinió pública mundial.
Este home de nacionalitat alemanya establert als Estats Units que més endavant seria conegut pel nom de Carl von Cosel va anar molt lluny: va desenterrar les restes de la seua difunta dona a qui, paradoxalment, considerava «la dona de la seua vida», per seguir mantenint relacions sexuals.
Però, més concretament, què és la necrofília?
També coneguda amb la denominació de ‘necrosexualitat’, la necrofília és una mena de perversió sexual que causa excitació a través de l’evocació mental, la contemplació, el contacte o, fins i tot, la mutilació d’un cos sense vida.
Mantenir actes sexuals amb cadàvers és una conducta que és punible amb penes de presó perquè se sobreentén que, d’haver viscut, el difunt o difunta no hauria donat el seu permís per establir aquella relació. A més, és un fet que la societat considera com a inadmissible.
El conegut cas de necrofília de Carl Tanzler
A principis del segle XX el radiòleg alemany Carl Tanzler va establir-se als Estats Units, com tants altres immigrants, a la recerca d’un avenir més pròsper en una terra que es dibuixava a l’horitzó com un indret ple d’oportunitats.
En un principi, Tanzler va instal·lar-se amb la seva muller i dos filles a Zephyrillis, una ciutat que pertany al comtat de Pasco, a Florida. No obstant això, poc després va marxar tot sol prop de Miami, a l’illa de Key West, on va llogar un aparell de raigs X de l’Hospital de la Marina dels Estats Units i on va canviar-se el nom pel de Carl von Cosel.
L’any 1930, quan l’home tenia poc més de 50 anys, la seua vida va fer un gir inesperat. Va tindre una aventura amb una pacient, la María Elena Milagro de Hoyos, que tenia tuberculosi i va anar a l’hospital perquè la seua mare l’hi va portar amb l’esperança de trobar un tractament per a la malaltia.
Quan era un xiquet, Tanzler havia tingut visions de la dona de la seua vida
Durant la seva infantesa a Alemanya, Tanzler havia afirmat que, en visions, se li havia aparegut una dona d’aspecte exòtic que creia que era la dona de la seua vida. Uns anys més endavant, va conèixer la seua pacient María Elena, una dona de nacionalitat cubana que tenia 21 anys, i va pensar immediatament que era el seu amor de veritat, la persona que se li havia aparegut a través de visions quan només era un xiquet.
Tanzler va sentir un enamorament sobtat i, malgrat que no tenia prou coneixements per intentar proporcionar-li un tractament per a la malaltia i que era una patologia molt difícil de curar, va decidir tractar-la des de la casa dels pares de la cubana.
Tot i els esforços per intentar salvar-la, l’estat de salut de la jove va empitjorar fins que va acabar morint el 25 d’octubre de l’any 1931. Després del decés de la noia el metge alemany, amb el consentiment dels pares d’aquesta, va pagar-ne l’enterrament i li va construir un mausoleu al cementiri de l’illa de Key West per honrar-ne la memòria. A continuació, durant un any i mig sencer, va visitar la tomba de la jove cada nit.
Una fixació que acaba en l’exhumació del cos
La dèria que Tanzler sentia per la María Elena ben prompte es va transformar en una fixació sinistra. Més endavant, el metge alemany hauria explicat que l’esperit de la jove se li apareixia prop de la tomba, s’asseia, li cantava cançons en castellà i li demanava que se l’endugués amb ell. Així, després d’un temps sentint estes súpliques, l’abril de l’any 1933 va desenterrar-ne el cos i se’l va endur a casa, transportant-lo amb un carretó de joguet.
Un cop Tanzler ja tenia el cos de la dona a casa seua, com que va vore que s’havia anat descomponent amb el pas del temps, va treballar per conservar-lo de formes sorprenents: va decidir posar-li una perruca que duia sovint, va col·locar-li ulls de vidre, va enganxar-ne els ossos a través de diversos cables i penjadors, va canviar la carn podrida per tela de seda que havia tractat amb guix blanc i cera, va posar-li draps a les cavitats abdominals i al pit per donar-li més forma humana i, finalment, va ruixar les restes de la dona amb tones de perfum per tal d’amagar la pudor de descomposició.
L’home va mantindre contactes sexuals amb el cos sense vida de la jove cubana
Tanzler es va passar molts dies i nits interactuant amb el cos, com si la María Elena fos viva. Ballava i també hi mantenia relacions de tipus sexual. Un temps després, van començar a córrer rumors del que estava passant. Aquests rumors es van anar estenent i van arribar a la família de la difunta.
Després de rebre les notícies del que podia estar passant la Florida, germana de la María Elena, va decidir anar a casa de l’home. La sorpresa va ser immensa quan va descobrir el cos de la jove cubana i, sense pensar-s’ho dos vegades, va trucar a la policia, que va detindre el peculiar doctor.
Tot aquest afer va acabar sent molt conegut i els mitjans de comunicació en van parlar extensament. Un cop l’home va ser detingut, es va tornar a enterrar el cadàver de la jove al cementiri perquè poguerà descansar tranquil·la. Després de passar-se una bona temporada a la presó el doctor va eixir i va escriure una autobiografia, que Fantastic Adventures va publicar.
