L’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere considera necessari escometre com més prompte millor la reforma de l’article 1 de la Llei 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere amb la finalitat d’estendre el concepte de violència sobre la dona als supòsits que tenen lloc fora de l’àmbit de la parella o exparella i, així, adequar-ho al Conveni d’Istanbul.
La reforma permetria perseguir de forma més “efectiva, exhaustiva i profunda” la violència sexual, inclosa la que es comet contra menors d’edat, que supera en nombre de casos a la comesa contra dones adultes. L’actual concepte tancat de violència sobre la dona és “insuficient per a estudiar i combatre amb efectivitat” aquest fenomen criminal en el sentit ampli que preveu el citat Conveni del Consell d’Europa, signat a Istanbul en 2011.
Sobre aquest i altres aspectes es pronuncia l’Observatori en l’estudi elaborat sobre 102 sentències dictades en 2020 per la Sala Segona del Tribunal Suprem en casos de violència sexual. L’informe, les conclusions del qual des del punt de vista mèdic-legal es van publicar el mes de novembre passat, s’ha completat ara amb l’anàlisi jurídica de les resolucions.
A més d’advertir sobre la urgència de reformar la Llei 1/2004, assenyala que aquesta modificació legal hauria d’anar acompanyada per l’augment del nombre de jutjats de violència sobre la dona, que veurien ampliada la seua competència a tots els nous delictes compresos en l’àmbit de la violència de gènere; reclama l’elaboració de perfils de les víctimes menors més vulnerables per a la detecció precoç del risc; la revisió dels protocols escolars per a una millor detecció de la violència sexual sobre xiquetes i xiquets i, amb la mateixa fi, la millora de la coordinació entre operadors jurídics, mèdics i centres escolars; i aposta per l’elaboració de plans de formació específics per a jutges i magistrats en matèria de violència sexual sobre menors d’edat.
L’estudi de les 102 sentències del Tribunal Suprem va posar de manifest que en 9 de cada 10 casos (93,8%) la violència sexual és comesa per homes i que en 8 de cada 10 (83%) la víctima és una dona. No obstant això, només el 6,9% de les causes per delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual que van arribar al Tribunal Suprem van ser instruïts per Jutjats de Violència sobre la Dona, una circumstància que, segons els experts de l’Observatori, minvament l’eficàcia en la lluita contra aquesta mena de delinqüència.
L’atribució d’aqueixa competència als jutjats especialitzats permetria tindre una visió més detallada d’aquesta tipologia delictiva des del punt de vista de l’anàlisi jurídica i una instrucció dels procediments més àgil. Així mateix, en els supòsits amb víctimes menors d’edat es podria comprovar l’evolució de la conducta delictiva (abús sexual o agressió sexual), tenint en compte que amb freqüència es prolonga durant anys fins que es produeixen els episodis més greus.
Especial preocupació causa la violència sexual comesa sobre xiquets i xiquetes, que representa el 70,9% dels casos analitzats i en la qual l’Observatori centra bona part de les seues conclusions.
Formació específica en violència sexual sobre menors
Crida l’atenció dels experts, per exemple, que del total de 129 delictes objecte de condemna analitzats pel Suprem, només dos (l’1,55%) foren el que cometen els qui contacten amb menors amb finalitats sexuals usant les tecnologies (inclòs en 2015 en el Codi Penal com a art. 183 ter) i cap (0%), el que cometen aquelles persones que porten a un menor de setze anys a participar o presenciar actes de naturalesa sexual (inclòs en 2010 en el CP com a art. 183 bis).
L’Observatori considera necessari fer una anàlisi de les raons per les quals tals fenòmens no estan sent denunciats o no estan sent investigats correctament, malgrat estar tipificats com a delictes des de fa anys, i proposa dur a terme activitats formatives específiques sobre delictes sexuals amb víctimes menors d’edat.
Revisió dels protocols escolars
També apunta la necessitat d’analitzar el perfil de les víctimes més vulnerables amb la finalitat d’establir indicadors que permeten una detecció precoç del risc de patir violència sexual. Aquesta eina hauria de complementar-se amb l’especial deure de vigilància i tutela cap als menors que recau sobre tots els operadors jurídics, per la qual cosa resulta imprescindible enfortir la coordinació amb altres sectors socials i, de manera específica, amb pediatres i metges d’atenció primària i col·legis.
Els menors són un col·lectiu que, tal com mostren les estadístiques, pateix una major indefensió: només el 3% dels delictes comesos sobre menors van ser denunciats per la víctima, enfront del 56,8% de delictes en els quals va ser la pròpia víctima major d’edat la que va denunciar. A aquesta dada s’afig que només el 6% dels fets van ser detectats per aplicació dels protocols escolars, la qual cosa obliga a plantejar la conveniència d’analitzar la seua efectivitat. Els centres escolars han de ser, de fet, “punta de llança” en la detecció de les situacions de violència sexual sobre menors d’edat.
Agressions sexuals en l’àmbit familiar
Els experts consideren necessari abordar un específic estudi de les causes per les quals un terç de les agressions sexuals patides per xiquets i xiquetes (33,6%) són comeses per algú que pertany a l’àmbit domèstic, per persones de l’entorn pròxim de la víctima, bé progenitors, parelles dels seus progenitors o altres familiars.
És una dada preocupant i amb unes conseqüències emocionals i en el desenvolupament de la personalitat del menor molt greus, adverteix l’informe, perquè la persona sobre la qual en principi ha de recaure la tutela i protecció del xiquet o xiqueta és precisament la que li agredeix sexualment. Es tracta, a més, d’un fet delictiu fàcil de cometre, tal com ha assenyalat el Tribunal Suprem, perquè els menors es troben en una situació de completa indefensió enfront dels seus agressors.
Els protocols escolars tornen a erigir-se en aquesta mena de delictes com una eina imprescindible per a la detecció de les agressions sexuals que es produeixen en la llar, perquè les víctimes menors d’edat no parlen ni denuncien els fets en el seu entorn familiar per por de possibles represàlies del seu atacant sexual.
Penes imposades
La resposta dels òrgans judicials davant els delictes sexuals és adequada des del punt de vista de la tipificació dels fets i la proporcionalitat de les penes imposades. El 36,8% dels delictes d’abús sexual i el 55,8% dels delictes d’agressió sexual han sigut castigats amb penes d’entre 10 i 15 anys de presó; les penes d’entre 16 i 25 anys de presó representen el 44,4% en els delictes d’abús més agressió sexual.
De les altres penes que poden imposar-se, diferents de la privació de la llibertat, les que amb major freqüència s’apliquen són la prohibició d’aproximació a la víctima o perjudicats, la prohibició de comunicació amb la víctima o perjudicats, la inhabilitació absoluta i la llibertat vigilada.
Els experts consideren convenient aplicar amb major freqüència la pena accessòria de privació de la pàtria potestat com a garantia de protecció de l’interés superior del menor i donada la seua especial vulnerabilitat en els delictes sexuals comeses pels seus progenitors. Escassa es revela, en opinió dels experts, la imposició del deure de participar en programes d’educació sexual o la prohibició d’accés a xarxes socials.
Circumstàncies agreujants i atenuants
L’informe recomana realitzar un estudi específic i diferenciat dels casos en els quals concorre la circumstància agreujant de reincidència que, juntament amb la de parentiu, és la que amb major freqüència imposen els òrgans judicials.
Entre les circumstàncies atenuants aplicades, destaca la de dilacions indegudes, per la qual cosa els experts de l’Observatori tornen a insistir en la conveniència de, prèvia reforma de la Llei 1/2004, atribuir la competència sobre aquesta mena de delictes als Jutjats de Violència sobre la Dona. D’aquesta manera, la tramitació dels procediments es veuria beneficiada pels avantatges derivats de l’especialització i coordinació de mitjans i recursos a la disposició d’aquests jutjats, la qual cosa redundaria en benefici de les víctimes en acurtar els temps de resposta i evitar la revictimització.
L’Observatori reclama també que s’amplien els mitjans i recursos destinats a l’elaboració de les proves pericials per a la identificació de l’ADN, necessàries en moltes ocasions en la investigació d’aquesta mena de delictes i que “allarguen excessivament” el temps de la instrucció.
