La lava és, des de fa un mes, l’element que més danys està creant en la part meridional de la Palma. Amb el nom de lava s’identifica el magma que ix del volcà durant una erupció.
“Roca fosa” que ix del cràter d’un volcà i comença, en entrar en contacte amb l’aire, el seu procés de solidificació. Abans de convertir-se en roca pot donar origen a bugades de material fos que arrasa amb tot el que troba, per la seua temperatura molt elevada (1000 °C) i per la seua força destructiva com afirma Lorenzo Pasqualini, geòleg de Meteored.
Les laves constitueixen un dels aspectes a considerar quan s’avalua el perill volcànic en una zona pròxima a un volcà, encara que no és l’únic. Quan aconsegueix un centre habitat, la destrucció és màxima i pràcticament irreversible.
La lava solidificada no pot ser remoguda com es fa amb el fang després d’una inundació. Es tracta de roca, i una bugada pot generar murs de nova roca d’una altura de diversos metres, fins i tot desenes d’ells. Este material tardarà segles a ser erosionat i tornar a tindre una morfologia habitable, durant molt de temps es quedarà un territori de “malpaís”.
Dos tipus de lava a la Palma, segons la seua viscositat
El paràmetre més important a l’hora de classificar la lava és la viscositat. Se sol diferenciar entre laves de tipus fluid i laves de tipus viscós. En general, la lava més fluida sol tindre una composició química bàsica, temperatura més alta i una emissió de gasos no violenta.
Este tipus de lava sol generar bugades ‘lávicas’ (lava flows) que poden allunyar-se molt de la zona d’emissió. Les laves de tipus viscós, d’altra banda, tenen una major concentració de silici, presenten una temperatura inferior i estan associades sovint a erupcions de tipus explosiu.
En el cas de la Palma la lava ha tingut característiques diferents al llarg d’este primer mes d’erupció. Al principi era de tipus viscós, i així les bugades es caracteritzaven per ser lentes, però després s’han observat colades ‘lávicas’ bastant més ràpides, a causa de l’aportació de lava més fluida. T
ambé cal considerar que, a mesura que la lava va allunyant-se de la boca eruptiva, es va refredant i es torna més viscosa i lenta.
La lava presenta temperatures de 1000 °C
La temperatura de la lava, en el moment de l’erupció, sol ser del voltant de 1000 °C, i rarament supera els 1100 °C. Quan la lava aconsegueix els centres habitats hem d’imaginar-nos un flux molt calent, que a més d’arrasar tot amb la seua força, té la capacitat de cremar en poc temps qualsevol infraestructura i element del mobiliari urbà, com estem veient en La Laguna.
Es podrien estar creant enormes túnels
La part més superficial d’una bugada de lava pot solidificar-se pel contacte amb l’aire més fred i, mentrestant, en profunditat continuar fluint. En este cas es formen els denominats “túnels de lava”, que a vegades poden aconseguir diversos quilòmetres de longitud.
Quan el procés eruptiu acaba, els túnels de lava poden ser visitats a nivell espeleològic i es transformen en coves de tipus volcànic. És un fenomen ja conegut a les illes Canàries i en altres zones volcàniques d’Europa, com a Sicília.
El con ha crescut 200 metres
La lava té efectes també sobre la forma d’un volcà. Depenent de la composició química de la lava, i de l’explosivitat del volcà, es poden generar volcans amb vessants poc inclinats o altres amb vessants molt inclinats.
En este últim cas es genera un con, que es forma per l’alternança de bugades de lava solidificades i material piroclàstic que ha caigut. En el cas de la Palma és impressionant veure com s’ha modificat el paisatge des del 19 de setembre (dia en què va començar l’erupció) fins hui, amb la formació d’un con que ja té al voltant de 200 metres d’altura.
Un volcà pot créixer molt en altura, aconseguint milers de metres, però estes altituds s’aconsegueixen amb molt de temps gràcies a l’estratificació de noves erupcions sobre les més antigues.
A les Canàries se situa per exemple el Teide, amb 3.718 metres sobre el nivell de la mar, i l’Etna (Sicília) té una altura de 3.350 m. Per a fer una hipòtesi sobre la possible altura futura del con de la Palma caldria considerar molts paràmetres, com la duració de l’erupció o el tipus de materials emesos.
A pesar que l’erupció de la Palma s’ha convertit en la major catàstrofe volcànica a Europa de les últimes dècades, destruint milers d’habitatges i deixant sense sostre a milers de persones, cal subratllar que, respecte a altres fenòmens volcànics, la lava sol ser en general menys perillosa per a les vides humanes, perquè deixa temps a les persones per a fugir, deixar les seues pertinences i posar-se fora de perill.
Les bugades piroclàstiques (com el flux que va sepultar Pompeia en el 79 dC, que no va ser una bugada de lava), són fenòmens volcànics molt més perillosos, perquè no deixen temps a les persones que viuen prop d’un volcà de posar-se fora de perill.
