La Comunitat Valenciana registre 9 defuncions per ofegament no intencional el mes de maig passat, el 30% del total d’Espanya, sent així la primera comunitat autònoma amb més morts i que encapçala la “llista negra” d’ofegaments a les portes de l’estiu. Al territori valencià li segueixen Andalusia, amb 5 ofegaments i Galícia i Catalunya, cadascuna d’elles amb 4 òbits.
Així ho desprén l’Informe Nacional d’Ofegaments (INA), que elabora la Real Federació Espanyola de Socorrisme des de 2015, i que evidencia que el mes de maig de 2022 s’ha convertit en el més “luctuós” des de 2016, en haver mort trenta persones en espais aquàtics espanyols per ofegament no intencional, més del doble de les quals van morir en el mateix mes en 2021, que van ser catorze.
Per al director de Prevenció i Seguretat i portaveu de la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme, Francisco Cano, la xifra del mes passat “hauria de portar a fer una profunda reflexió sobre si el problema dels ofegaments en els espais aquàtics serà, de nou, el gran oblidat de les institucions públiques dins de les causes evitables de mort”.
En aquest sentit manifesta que les causes d’aquesta xifra pot estar en l’avançament d’un estiu dramàtic o la forma en la qual la societat ha afrontat l’eixida de les mesures restrictives que es van adoptar per la pandèmia, “més enllà del que suposa per si la pèrdua de qualsevol vida humana”.
I és que moltes ciutats de la costa malgrat el bon temps i les altes temperatures que conviden al bany, no han començat els serveis de vigilància i socorrisme fins a finals del mes de maig o principi de juny, com és el cas de València, Castelló, Benicàssim, Peníscola o Alacant en algunes platges. Per exemple, en la capital del Túria fins a la setmana passada el delegat Platges a l’Ajuntament de València, Giuseppe Grezzi, no va presentar el servei de salvament i socorrisme de les platges de València, encara que setmanes abans ja es podia veure banyistes en aquestes zones.
Huit menors van perdre la vida al maig
Els 30 ofegaments representen, en un sol mes, el 36,14 per cent del total dels quals s’han registrat en el transcurs d’enguany, per això expliquen que “maig es converteix en el mes amb més defuncions per aquesta causa, per damunt d’abril, quan va haver-hi 20, i de gener i març, 13 en cada mes”.
Així mateix, vint-i-una de les trenta morts del mes de maig es van produir en diferents espais aquàtics, mentre que tres van tindre lloc en piscines i sis en rius, la qual cosa suposa el 20 per cent del total. A més, en catorze dels casos de mort per ofegament al maig s’ha determinat que no hi havia vigilància i en altres setze en els quals no va existir però seria susceptible d’haver existit.
Quant a les edats de les persones mortes, huit menors d’edat van perdre la vida al maig; quatre d’ells menors de 3 anys, tres de 4 a 6 anys i altres punts de 7 a 10, així com un en la franja d’11 a 17 anys, la qual cosa suposa el 26,66 per cent dels 30 morts per ofegament en aquest mes i al seu torn, quasi tres quartes parts del total dels 11 menors d’edat que han perdut la vida en el que va d’any. Encara que el grup d’edat en el qual es van produir més òbits el mes de maig va ser el de majors de 75 anys, amb sis.
83 morts en 2022
D’altra banda, en total a Espanya 83 persones han perdut la vida per ofegament no intencional des que va començar l’any, sent la Comunitat Valenciana la segona amb més morts per aquesta causa amb 18, després de Canàries que registra 20 defuncions, el 24% del total. Els segueixen Andalusia (12), Balears (7), Catalunya i Galícia (6 cadascuna d’elles), País Basc (4), Astúries (3), Castella i Lleó (2) i Cantàbria, Aragó, Madrid, Múrcia i Extremadura (1 en cadascuna d’elles).
