El Tribunal Superior de Londres ha dictaminat que el rei emèrit Juan Carlos I no té immunitat legal a Anglaterra després de la seua abdicació i per tant pot procedir la demanda per assetjament interposada en contra seua per Corinna Larsen.
“En nom de la claredat, es requerirà que la Demandant modifique detalls de la reclamació per a aclarir que els fets imputats contra el General Sanz Roldán s’haurien dut a terme per ell a títol personal”, assenyala el magistrat.
La defensa del rei emèrit havia al·legat davant el jutge que “Sa Majestat gaudeix d’immunitat” i que la justícia britànica no era competent per a atendre la demanda presentada per Larsen.
En la seua demanda, Corinna va demanar als tribunals que reclamaren al rei emèrit una indemnització pels costos del seu tractament mèdic de salut mental, per la “instal·lació de mesures de seguretat personal i serveis diaris de protecció” i per la contractació a “exdiplomàtics i exfuncionaris del Govern” perquè intervingueren amb la finalitat de “posar fi a l’assetjament” que diu haver rebut per part de Juan Carlos I.
La Fiscalia arxiva les altres investigacions
La demanda de Corinna Larsen és l’últim front judicial obert del rei Juan Carlos I. La Fiscalia del Tribunal Suprem va arxivar les tres investigacions perquè o bé han prescrit, uns altres s’han regularitzat i altres es van produir quan era inviolable.
La demanda de Larsen seria l’única causa pendent judicialment del rei emèrit. Va interposar aquesta querella contra el monarca per “assetjament” i “difamació“, uns fets que s’haurien produït després de la seua abdicació.
El cas el porta la cort número 13 de la Queen’s Bench Division del Tribunal Superior de Londres que dicta que el pare del Rei no té immunitat legal a Anglaterra després de la seua abdicació i per tant pot procedir la demanda per assetjament.
