Natalia i Luis arrancaven l’autocaravana en setembre per a fer la volta el món durant dos anys |
Robatoris, cirurgies sense anestèsia, cucs, pedrades… Un somni convertit en aventura i una aventura convertida en infern. Els espanyols Natalia i Luis van emprendre el setembre passat, amb 36 i 34 anys, el viatge de les seues vides. Infermera i policia, van decidir llogar sa casa, demanar una excedència, comprar una autocaravana i anar-se’n a recórrer el món durant dos anys. Poc sabien que la crisi del coronavirus els enganxari de ple pocs mesos després de començar la ruta.
Ara la parella intenta tornar per tots els mitjans a casa, però no pot, explica ’20 minutos’. Es troben en el Senegal, en Àfrica, pràcticament incomunicats, després de començar el viatge en Espanya i passar per Portugal, Marroc i Mauritània. I és en el país africà a on els hospitals «són tercermundistes», asseguren, a demés de què«culpen als blans de portar la malaltia». Fins i tot els han tirat alguna pedra.
Tot i que les xifres de Covid-19 en el Senegal són baixes, l’ambaixada espanyola els ha recomanat no confiar-se, perquè no hi ha la mateixa disciplina ni costum d’anar al metge. Amb la frontera tancada per la pandèmia, no consegueixen tornar. Els han insinuat poder viatjar en un vol comercial, però sense garanties per als seus dos gossos que els acompanyen sempre, ni solucions per a l’autocaravana, que es neguen a abandonar.
La vida confinada en un càmping del Senegal
Els espanyols porten més de dos mesos vivint en un càmping propietat d’una parella de suïssos per 500 euros al mes, al mig del Parc Nacional Langue de Barbarie, a 20 quilòmetres d’una ciutat.
Junt amb una parella d’alemanys, una de francesos i un xic algerià, passen les hores disfrutant de la naturalesa, d’un estany «amb l’aigua no massa neta» –expliquen–, del caiac i els passejos, explica el mitjà citat. També fan pa, tallers de pintura i fotografia i classes d’idiomes. Ells ensenyen castellà, ioga i cuina espanyola als seus companys. I no falten les sessions de ball. Intenten treure la part positiva de tot, però tenen por a contagiar-se de malària o coronavirus i, a demés, han viscut situacions «horribles».
Més de vint cucs blancs per tot el cos
Luís va patir una febra molt alta durant dos setmanes per una ‘diarrea del viatger‘. Després, van haver de cosir ells mateixos una ferida a un dels seus gossos, però no seria l’última. L’altre va patir un traumatisme cranioencefàlic amb ferida oberta i també el van haver d’operar sense cirurgia. I, per a acabar-ho d’arredonir, van haver de traure-li més de vint cucs blancs de tot el cos, a causa d’una infecció provocada per una mosca, que pon larves.
«Cada setmana, en el grup fem una llista dels productes que necessitem i dos hòmens senegalesos ens els porten, però moltes voltes estan en males condicions», expliquen. «I és tot molt car», afigen. Es gasten uns 130 euros en compra setmanal, adquirint només aliments bàsics. Per això, temen també quedar-se sense estalvis si la situació s’allarga.
«La sensació que el que ha passat en Espanya es repetirà ací, però amb tres mesos de retard, fa que tot pese», confessen. Ara veuen un poc de llum en un suposat salconduit que els permetria passar cap al Marroc o Dakar i poder agarrar un ferri, direcció cap a Espanya amb l’autocaravana. Mentres esperen una bona notícia, somnien en xafar Barcelona molt prompte i poder algun dia seguir compartint vivències en Tailàndia o Mongòlia des del seu Instagram, @convistasalmundoac.
