En el marc de l’operació ‘Mascas’, l’equip Editeco de Llíria, en la comarca del Camp del Túria (València), de la Guàrdia Civil ha procedit a la investigació de dos persones en Huelva, per delictes d’estafa i falsificació de document privat, sent el modus operandi la creació d’anuncis en plataformes web de segona mà oferint productes sanitaris relacionats amb el coronavirus.
Els autors d’estos fets generaven anuncis en plataformes web de segona mà oferint productes sanitaris, en diferents províncies de la geografia espanyola augmentat exponencialment el seu radi d’acció.
Una volta contactats amb un potencial client, aprofitant la urgència i necessitat existent a causa de la pandèmia patida en tot el país, el suposat venedor sol·licitava una sèrie de transferències en concepte de reserva del producte, avançaments de pagaments a proveïdors, suposades incidències per bloquejos de l’enviament del
producte, i per la urgència de l’enviament, a diferents comptes bancaris.
Correus electrònics que simulaven incidències
Els autors d’estos fets es valien d’enganys per a l’obtenció d’estes transferències, remetent correus electrònics simulant incidències hagudes en el transport usant nomenclatures paregudes de les suposades empreses encarregades del repartiment fent ús de logos, enviant factures amb dades falses d’empreses i proveïdors i, fins i tot, falsificant extractes bancaris simulant devolucions de transferències.
Els perjudicats accedien a açò a causa de la necessitat d’adquisició d’estos productes per a l’inici de les seues activitats empresarials per a evitar l’expansió de la pandèmia.
Més de 25 anuncis en plataformes de venda
Els investigats mai arribaven a enviar el producte acordat, i cessaven la comunicació amb els perjudicats una volta estos s’adonaven de l’estafa.
L’equip Editeco de Llíria, a través de gestions d’investigació, ha detectat un total de 26 anuncis creats en plataformes web de venda de productes, relacionats amb 7 perfils de venedor diferents, observant com era ust el mateix patró definit d’anunci indistintament en els diferents perfils de venedors.
També s’ha detectat un total de 9 correus electrònics diferents usats pels autors d’estos fets, tant com per a simular ser l’empresa de transport, com el proveïdor, com el suposat venedor. Feien ús de 2 números de telèfon diferents per a establir contacte, i simular la venda o enviament de producte.
