La mare de Marta Calvo, la jove que presumptament va ser assassinada en Manuel, en la comarca de la Ribera (València), i de qui es continua buscant el cos des del passat 7 de novembre, ha enviat una carta oberta als mitjans de comunicació en la que agraïx la faena de les forces de seguretat, però lamenta també que el presumpte homicida no haguera sigut deportat i estiguera en llibertat baix fiança i de manera irregular en Espanya.
«Quantes dones més han de ser violades o assassinades en les mans d’esta classe de persones, inhumanes, sense sentiments? Podria ser Marta l’última? Lluitaré per a que les lleis canvien i en mans de vostés, senyors polítics, hi ha molta força per a que això es conseguisca», argumenta Marisol Burón en el seu escrit.
Més de mig any sense rastre de Marta
Marta Calvo està desapareguda des del passat 7 de novembre de 2019. La seua pista es va perdre en Manuel, a on va acudir després de citar-se amb Jorge Ignacio P.J., qui es troba en presó preventiva, comunicada i sense fiança, des del passat 6 de desembre. La causa està oberta inicialment per un delicte d’homicidi.
El detingut, que es va entregar el 4 de desembre en la caserna de la Guàrdia Civil de Carcaixent, sosté que la mort de la jove va ser «un accident» i que va trossejar el cos i el va distribuir en diversos contenidors. Des d’eixe moment, es busca el cos de la jove en l’abocador de Dos Aguas, a on van a parar els residus urbans de la zona metropolitana de València i la Guàrdia Civil busca indicis per a comprovar si la versió del sospitós és o no certa.
La mare, que agraïx la «incansable» faena de busca del cos de Marta, recorda com la seua filla va eixir de casa «amb total confiança a passar uns dies amb una persona que havia conegut, sense por, amb llibertat», i lamenta que no tornara perquè «eixe home es va prendre la llibertat de decidir que ja havia viscut bastant».
Marisol denuncia que l’assassí no haguera sigut deportat abans
Sobre el detingut, de nacionalitat colombiana, recorda que quan va cometre el crim —del que és autor confés— es trobava en Espanya en llibertat baix fiança i a l’espera d’un juí per tràfic de drogues, un delicte del que era reincident, i tot això amb un permís de residència caducat.
«Si haguera sigut deportat o no haguera estat disfrutant d’eixa llibertat baix fiança, hui Marta estaria amb mi, amb la seua família, amb els seus amics. Eixe senyor no hauria causat este irreparable dolor sumat al d’altres dos víctimes mortals i altres huit afectades que també han volgut denunciar el que van patir en mans d’este depravat (tots estos casos, gràcies a Marta han sigut descoberts. Gràcies, filla, per la teua ajuda des d’on estigues! Pena que hages hagut de pagar amb la teua vida)».
La mare de la jove demana endurir les lleis
En este context, Marisol Burón reclama la modificació del Codi Penal i l’enduriment de les penes en casos d’assassinat i violació. «Jo sí que crec en la reinserció d’un drogoaddicte, un lladre, en la reinserció de delictes menors, però, un assassí o un violador? De veres creuen en la seua reinserció? No hem vist i patit ja suficients notícies, pràcticament a diari, d’assassins i violadors reincidents? Quantes dones més han de ser violades o assassinades en mans d’esta classe de persones, inhumanes, sense sentiments?», es pregunta.
«Crec que davant de lleis més dures i condemnes més dures, estos depravats assassins, violadors, delinqüents s’ho pensarien un poc més, potser fins al punt de no fer-ho… Salvem vides que encara estiguem a temps de salvar», conclou la mare en la seua carta.
