La filla del Francisco Franco i Carmen Polo, Carmen Franco, ha mort aquest divendres als 91 anys, com a conseqüència d’un càncer terminal. Els metges li van detectar la malaltia, segons informa ‘El Español’, l’estiu passat, i li van assegurar que no hi havia tractament, segons va explicar ella mateixa en una entrevista.
Una xica atípica
Carmen Franco Polo, també coneguda com a ‘Carmencita’ va néixer l’any 1926 a la ciutat d’Oviedo. Era filla única, una cosa poc freqüent en aquella època i tenint en compte la família d’on provenia. Des de ben xicoteta va deixar clar que no era una xiqueta qualsevol, i de fet mai li va agradar jugar perquè no tenia amb qui. Va rebre una educació d’inspiració francesa de la mà d’institutrius que es desplaçaven al palau d’El Pardo.
En una Espanya submergida en la dictadura franquista, Carmen tenia com a gran passió la caça. El seu pare, Francisco Franco, acostumava a dir-li «Nenuca», i es va donar a conèixer quan va eixir en un noticiari alemany del Tercer Reich, on va aparèixer al costat del seu pare.
Una vida plena d’històries
El seu pare, de fet, va aprofitar la seua imatge per a la propaganda falangista, convertint-la en una icona de la moral nacional-catòlica. Ella mai va protestar perquè, de fet, tampoc li van ensenyar mai que podia. «Les dones no tenen opinió, ni importen a ningú», va relatar en la seua biografia la mateixa Carmen. També va reconèixer que el seu pare era un masclista, i que la seua mare la tenia tancada en una gàbia de cristall, però que era «l’habitual en aquella època».
La seua esperança era trobar la llibertat en el matrimoni, però tampoc va ser així. Es va casar l’any 1950 amb un metge cardiòleg, Cristóbal Martínez- Bordiú, marquès de Villaverde, però no per amor, sinó per conveniència, com va reconèixer el seu fill, José Cristóbal en una entrevista. El matrimoni va exercir com a ambaixador de Franco a l’estranger, on havien de semblar la parella exemplar del nacional-catolicisme.
Amb tot, Carmen Franco va reconèixer que el seu pare va ser qui més va influir a la seua vida. «Vaig estar més unida a la meua mare, tot i que la persona que més va influir en mi va ser el meu pare», es va sincerar. Fins als seus últims dies ha intentat portar una vida discreta, per temor a ser «jutjada per la vida dels altres».
