La Sala penal ha dictat una sentència en la qual reconeix la legitimació de l’advocacia de l’Estat per a exercir l’acusació particular, en representació del Ministeri de Sanitat i de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), en un procés penal per tràfic d’òrgans humans.
El tribunal anul·la una sentència de l’Audiència Provincial de València que no va admetre la legitimació de l’advocat de l’Estat com perjudicat i va rebutjar la seua presència en un judici per un delicte de promoció, afavoriment o facilitació de trasplantament il·legal d’òrgans humans aliens (article 156 bis Codi Penal). Així mateix, ordena que se celebre un nou judici amb magistrats diferents, amb la intervenció de l’advocat de l’Estat com a acusació particular.
En aquest cas estaven acusades cinc persones de proposar a unes altres que es prestaren al fet que se’ls extraguera part del fetge, a canvi de fins a 40.000 euros, per a fer un trasplantament en la sanitat pública espanyola a un dels acusats resident al Líban, que patia una malaltia hepàtica, simulant el caràcter altruista del donant.
Els trasplantaments no es van realitzar al no autoritzar-los les comissions ètiques dels diversos hospitals, davant els quals van formular les seues propostes, que van dubtar del caràcter gratuït i altruista de les ofertes de donació ínter vius.
La Fiscalia va arribar a un acord de conformitat amb els acusats, que van ser condemnats a penes d’entre 1 i 2 anys de presó per aquests fets, després que se li retirara la condició de perjudicat a l’Organització Nacional de Trasplantaments, la presència dels quals podria haver alterat la conformitat i obligat a la celebració del judici, com va sostindre en el seu recurs.
La Sala anul·la ara la decisió de l’Audiència, ja que considera que no permetre que l’Advocacia de l’Estat puga intervindre en el procés penal “és preterir que el sistema sanitari és perjudicat del frau que s’utilitza com a mitjà perquè per l’ús de la xarxa sanitària es pretenguen aconseguir trasplantaments il·legals sota l’aparença de legalitat i altruisme, quan la realitat és d’il·legalitat i d’onerositat”.
Assenyala que el tràfic il·legal d’òrgans atempta contra la llibertat i dignitat del donant, a qui s’utilitza per a la seua necessitat econòmica i se li ofereix preu, però afig que també ataca al sistema sanitari del qual s’aprofita l’autor del delicte, la qual cosa habilita la legitimació de l’advocacia de l’Estat perquè en casos similars siga acceptada la seua presència en el procés penal.
Considera que l’Organització Nacional de Trasplantaments no pot ser “oblidada i apartada” en els procediments seguits per aquest delicte (article 156 bis del Codi Penal), donat l’interés públic en la protecció del sistema nacional de trasplantaments, que no pot resultar perjudicat per aquestes pràctiques delictives.
Afirma que “al costat de la salut dels propis perjudicats directes com a donants, que són víctimes dels autors dels delictes de tràfic d’òrgans, existeix també un bé que, com a interés supraindividual, ha d’estar protegit i tutelat en el delicte de l’article 156 bis del codi penal, que és la salut de les persones en general i la protecció del sistema sanitari com a organització afectada per la comissió de fets delictius que afecten, en essència, a la pròpia organització del trasplantament d’òrgans implementat en el sistema sanitari. I això, perquè queda perjudicada la pròpia estructura de la sanitat com a institució que queda utilitzada amb frau al servei d’interessos particulars”.
La Sala recorda que el tipus penal, que va ser introduït en 2010, no tracta solament de protegir la salut o la integritat física de les persones, sinó que l’objecte de protecció va més enllà, destinat a protegir la integritat física, per descomptat, però també les condicions de dignitat de les persones, evitant que les mateixes pels seus condicionaments econòmics puguen ser cosificades, tractades com un objecte detentor d’òrgans que, per la seua bilateralitat o per la seua no principalitat, poden ser objecte de trànsit. I precisa que, a més, protegeix el propi sistema nacional de trasplantaments, que estableix un sistema nacional, altruista i solidari per a l’obtenció i distribució d’òrgans per al seu trasplantament a malalts que el necessiten.
La sentència, ponència del magistrat Vicente Magro, raona que en aquest cas els autors volien ‘comprar’ l’òrgan i a qui el tenia, així com utilitzar la xarxa sanitària de l’Estat espanyol per a aconseguir la seua fi, en lloc de recórrer als llits habilitats sobre aquest tema.
