Condemnats a dos anys de presó el Cuco i la seua mare per mentir en el judici de Marta del Castillo

La jutgessa destaca l'"indubtable mal" i el "dolor innegable" que els acusats hi han infringit als pares

La jutge del Penal 7 de Sevilla ha condemnat a dos anys de presó per fals testimoniatge a Francisco Javier García, ‘el Cuco’, i a la seua mare Rosalía García; a més del pagament d’una multa durant sis mesos a raó de huit euros diaris. La sentència s’ajusta així a la petició que havien fet els pares de Marta del Castillo i l’acusació popular exercida per l’Associació de Víctimes i Justícia de sol·licitar la pena màxima per aquest delicte, enfront dels ochos mesos que reclamava la Fiscalia.

La jutgessa, a més, els ha imposat a cadascun el pagament d’una multa de 1.440 euros (sis mesos, a raó de 8 euros diaris), així com el pagament, en concepte de responsabilitat civil, de 30.000 euros als pares de Marta, 15.000 euros per cada progenitor.

El delicte de fals testimoniatge comporta penes d’entre sis mesos i dos anys de presó, i multes de tres a sis mesos, de manera que la jutgessa ha optat en aquest cas per aplicar el càstig màxim “tenint en compte la naturalesa dels fets i el perjudici que ha pogut causar a l’Administració de Justícia”.

Fets provats

La magistrada considera provat que el Cuco i la seua mare van ser citats a declarar com a testimonis el 25 d’octubre i el 16 de novembre de 2011, respectivament, en el judici per l’assassinat de Marta que es va celebrar en l’Audiència de Sevilla, “concertant tots dos amb caràcter previ” juntament amb la parella de l’acusada -ja mort i investigat inicialment en aquesta causa- “una declaració concordant i coherent a fi de donar cobertura a l’actuació” de Francisco Javier durant la nit i la matinada del dia 24 de gener de 2009, tot això “sabent que faltaven a la veritat, i sense importar-los els perjudicis que això podia irrogar per a la família de la morta“.

Així, la jutgessa relata que el Cuco va declarar en 2011 que no havia estat en el pis del carrer León XIII on es va cometre el crim, sinó amb diversos amics, “en franges horàries diferents de les reals“, anant-se al seu domicili al voltant de les 23.30 hores, on es va trobar amb la parella de la seua mare, que havia eixit a tirar el fem, per a seguidament pujar fins a la seua casa i no eixir més. Però la veritat, afirma la sentència, “era molt diferent“, tal com ha quedat acreditat en les sentències ja fermes que van condemnar al Bufó quan era menor d’edat per un delicte d’encobriment.

Respecte a Rosalía, la mare del Cuco, la fallada emesa explica que en 2011 va manifestar al tribunal, “sabent que no era veritat“, que va eixir amb la seua parella a prendre unes copes al voltant de les 23.30 hores i que va tornar a la seua casa al voltant de les 1.30 o 2.00 de la matinada del 25 de gener, trobant al seu fill adormit, “quan la realitat era que van estar en el citat establiment fins a les 4.30 hores i no van trobar al seu fill a casa quan van arribar“.

El delicte de fals testimoniatge

La magistrada també analitza en la fallada el delicte de fals testimoniatge i assenyala que, “davant el reconeixement de fets pels acusats, s’ha faltat a la veritat en un judici per tots dos, sense haver d’entrar a valorar si pot o no declarar una persona com acusat i com a testimoni per una mateixa causa”, afegint que el precepte “és clar en castigar els que faltaren a la veritat en una causa judicial“. “Van ser tots dos advertits del delicte de fals testimoniatge en el qual podien incórrer en cas de no dir la veritat, per la qual cosa queda patent que tots dos cometen aquest delicte“, postil·la.

Segons argumenta, “faltar a la veritat en la declaració que es presta com a testimoni en un procediment judicial és delicte en la mesura que el testimoniatge és un dels mitjans de prova sobre els quals es puga basar la convicció del jutjador a l’hora de dictar una resolució judicial definitiva, de tal manera que és possible que un testimoniatge fals, si indueix a error al jutge o tribunal davant el qual es presta i és valorat com a vertader, provoque una resolució injusta, això és, un pronunciament que no es realitze el valor superior de la justícia i es lesione un interés que ha de ser protegit pel poder judicial“.

Aquesta és la raó fonamental per la qual, en una societat democràtica, el fals testimoniatge és tipificat com a delicte en la Llei penal, com així ho ha manifestat el Tribunal Suprem” en sentència, conclou la jutge.
L’advocada dels pares de Marta, Inmaculada Torres, ha assenyalat a l’eixida del jutjat que “estem satisfets amb la fallada“, encara que no ha volgut entrar en més valoracions fins no llegir la sentència en profunditat. En tot cas, ha incidit en la seua “satisfacció” amb la fallada, que “és el que esperàvem“.

ÚLTIMES NOTÍCIES