S’acaba de fer públic el trobament del petit Julen, de només dos anys, al pou de Totalán, a Màlaga sense vida.
El rescat ha durat quasi dos setmanes, temps en el qual els equips de treball s’han trobat diverses dificultats i contratemps que han retardat els treballs com, per exemple, problemes amb el terreny o roques trobades durant la perforació, així com dificultats per fer pujar les tuneladores a dalt de la muntanya unides a adversitats meteorològiques. Cal recordar que el pou feia uns 21 centímetres de diàmetre i es calcula que uns 100 metres de profunditat.
Pel que fa al túnel realitzat per rescatar al xicotet Julen, la seua creació es va allargar durant més d’un dia, ja que la perforadora, preparada per no més de 40 metros de profunditat, va començar a desviar la ruta marcada. Conseqüentment no es podia entubar la perforació creada i es va haver de refer el tram.
Finalment, ahir els miners van poder començar a perforar el tram horitzontal de quasi 4 metres per arribar fins al xicotet Julen. La duresa del terreny ha dificultat, també, la labor dels miners, vinguts des d’Astúries, per realitzar aquest treball, ja que han hagut de realitzar diverses microvoladures per continuar endavant.
Quasi dos setmanes de cerca
D’ençà que el xicotet va caure al pou, el passat diumenge 13 de gener, el seu cas s’ha tornat mediàtic i ha estat seguit de prop tant de manera nacional com internacional. Durant aquest temps s’han anat desvelant certes incògnites que rodejaven el cas: per què la família no vigilava el xiquet; per què el pou, que era il·legal, no estava degudament tapat; o fins i tot si el xiquet es trobava realment a l’interior del pou, com ja ho va confirmar un pèl de Julen trobat durant el rescat.
Durant les feines del rescat s’ha hagut de considerar diverses possibilitats, que s’han anat desenvolupant al llarg de la setmana: la perforació d’un túnel en diagonal, que finalment va quedar aturat, i també d’un altre en paral·lel, en el qual es van acabar centrant els esforços per arribar fins al xiquet, i que finalitza amb una connexió manual en horitzontal fins al pou.
Una cámara recorre el #pozo en el que se ha caído el pequeño #Julen
vía @diarioSURhttps://t.co/iyVWih5i7M pic.twitter.com/fcBTjAnH1i
— Dra.Aranjuez (@IsaAranjuez) 17 de enero de 2019
Moltes complicacions inesperades
El cas del xicotet Julen s’ha saldat avui de la pitjor manera possible. Abans, però, s’han viscut 12 dies de màxima expectació i tensió, a causa de l’excepcionalitat del cas —de fet, tal com han explicat diversos experts, mai s’havien hagut d’enfrontar a quelcom similar— així com de les múltiples complicacions que han anat sorgint al llarg d’aquesta agònica setmana.
I és que, malgrat que tots els efectius que han estat treballant en el rescat han mantingut l’esperança de trobar Julen amb vida fins a l’últim moment, el cert és que, a mesura que anaven passant els dies, les probabilitats que la història tingués un final feliç disminuïen, i l’esperança era cada vegada més minsa.
Les últimes jornades, per tant, s’han configurat com una successió contínua de daltabaixos, que feien que tot el món passés d’un estat ple de confiança i fe, a un altre on regnaven el caos i la tristesa més absoluts. Afortunadament, això no ha impedit que tant els veïns de Totalán com tots els voluntaris que han participat d’una manera o altra en el rescat de Julen hagen fet pinya i s’hagen convertit en tot un exemple de solidaritat i cooperació. Tant de bo això hagués servit perquè la història acabés d’una altra manera.
