Rocío Carrasco ha anat relatant com la seua filla va passar de ser una preciosa xiqueta d’ulls blaus a convertir-se en un veritable monstre. Incontrolable, sempre faltant-li al respecte, Rociíto va arribar a un punt en el qual li va poder la desesperació i fins i tot va demanar ajuda a Olga Moreno i Antonio David.
Un gran error que només va servir per a posar a Rocío Flores encara més en contra seua. «Et creies que Olga era la teua amigueta? M’ho ha explicat tot. No saps la que et tenen preparada, la que us tenen preparada», assegura que va arribar a dir-li la seua filla després de sentir-se traïda. Després de veure esta actitud, a Rociíto no li va quedar d’una altra que plantar-se i intentar per tots els mitjans que, encara que Rocío ja li havia deixat molt clar que no la volia, almenys deixés de faltar-li al respecte.
«Jo no et puc obligar a estimar-me, però a mi em respectes. Quan tu reps això del teu fill, a tu et bloqueja. Jo aprofitava els moments bons per a acostar-me a ella, però Rocío no podia permetre’s tenir cap sentiment bo amb mi».
A més, Carrasco assegura que la seua filla va començar a odiar fins i tot a altres membres de la seua família, com als seus oncles. «Va canviar la percepció de Rocío de la seua família, a Rosa Benito cada vegada que la veia en televisió la insultava i cridava a la pantalla ‘filla de puta, que parlés de la meua mare en televisió’».
De fet, fins i tot va arribar a enxampar-la de matinada fent fotos a uns documents privats amb un mòbil que el seu pare li havia donat. Alguna cosa, després de la qual fins i tot arriba a donar-li una certa informació falsa al seu pare, com que havia vist unes maletes a les portes, la qual cosa s’acaba filtrant a la premsa com que Rocío Carrasco s’anava a separar de Fidel i que li havia deixat les maletes a la porta.
«Fidel no estava en els moments en els quals Rocío em desafiava. Només una vegada, que la vaig castigar i va començar a cridar-me: ‘Mor-te. Tant de bo et muires filla de puta’. I aquí ell ja intervé i li crida l’atenció», ha explicat sobre la bona relació que existia entre Fidel Albiac i Rocío Flores.
«Rocío tenia bona relació amb Fidel, i jo intentava no explicar-li tots els problemes que tenia amb la meua filla o procurava que no em veiés plorar, o em tancava en una habitació perquè no em veiés donar-me un atac de pànic. Jo no volia que la seua relació canviés», ha revelat sobre este tema.
Lamentablement, el pitjor arriba en l’estiu de 2012, que va acabar amb la brutal agressió de la filla a la mare. «En l’estiu de 2012, a la xiqueta li toca quedar-se amb mi, i jo vaig decidir que havia d’anar-se a un curset per les notes que havia tret. Jo havia madurat enviar-la als Estats Units, volia que prengués distància i que veiés món. Allunyar-la de tot este ambient tòxic».
No obstant això, Antonio David aconsegueix que la seua filla rebutge la idea d’anar-se a l’estranger. «Ella em diu després d’estar amb el pare, que l’estava enganyant, que no era veritat, que el que volia era que es quedés amb mi». Al juliol d’este any, l’exguàrdia civil planteja una nova modificació de mesures per a quedar-se amb la custòdia total de la seua filla Rocío. «El que ell pretén és quedar-se amb ella, la meua filla havia anat a una psicòloga i li havia dit que jo la maltractava».
«Uns dies abans, Rocío em diu: ‘El dia que vaja a parlar a un jutjat et cagaràs‘», explica Carrasco sobre el que posteriorment anava a succeir, i del que es va assabentar gràcies a un advocat. «El dia 11 de juliol al matí, entre a la seva habitació i la trobe arreglant-se. I aquí jo li dic: ‘Ha arribat el teu gran dia’. No em podia creure la sang freda que tenia, perquè ella sabia el que li havia dit a la psicòloga, que era per a llevar-me la custòdia».
«Jo pensava que la custòdia me l’anaven a treure, per l’edat que tenia, que havia narrat fets horrorosos com que jo la insultava, que li deia que estava grossa i la deia truja, que la deixava sense menjar… Jo quan el jutge veiés este informe, em feia a la idea que m’anava a quedar sense la custòdia». Però, el pitjor estava encara per arribar. «Quan sortim d’este jutjat, si hagueren pogut, em maten. Antonio David m’adverteix: ‘Rociíto, com la meua filla em cride i em conte que té algun problema amb tu, no et salven ni els GEO’».
Després d’esta amenaça, Carrasco tenia pànic d’emportar-se a la seua filla a casa amb ella, malgrat haver guanyat el judici. «Jo tenia pànic, no me la volia portar a casa. La nena havia tingut intents si es fes dany anteriorment. Ella m’amenaça: ‘Al setembre, a esta casa que sàpigues que no em porten ni el teu pare, ni la teua mare que estan baix terra. Maltractadora’».
«La pròxima vegada ho faig amb tu, i calo foc a la casa amb tu dins»
«Va començar a dir-me: ‘Vinga, pega’m. Pega’m Rociíto‘ i a encarar-me de manera violenta, empenyent-me. Hi ha un episodi amb un ganivet que jo vaig dir que havia estat sense intenció», ha relatat sobre este infern que va viure amb la seua filla les últimes setmanes que va poder passar amb ella abans que s’anés a viure amb el seu pare. «Hi ha una altra ocasió en la qual està fumant dins de l’habitació, i jo la reprenc. Aleshores agafa, apaga el cigarro en el matalàs i em diu: ‘la pròxima vegada ho faig amb tu, i cale foc a la casa amb tu dins’».
Aleshores, va arribar el fatídic dia 27: «Jo m’aixeque al matí a despertar-la per a anar al curset. Este dia vol desdejunar una nectarina, i jo l’única cosa que faig és dir-li que com estava mal del budell, desdejunés millor unes prunes. Aquí es desencadena tot, em desafia guardant-se la nectarina, i en anar a agafar-se-la, em creua la cara de costat a costat», ha començat relatant.
«Jo no em creia el que estava passant, i comença a pegar-me, però mentre em pega ella va cridant: ‘No em pegues, no em pegues, no em pegues’. I jo la mirava i era ella la que em pegava a mi, i a mi em va passar pel cap tota una pel·lícula. Jo sabia que això obeïa a alguna cosa que no era normal».
«Aleshores, em continua agredint, i el següent que recorde és a Fidel reanimant-me, mirant-me les pulsacions. La xiqueta es va, es munta en el cotxe dient-li al xofer: ‘Paco, la meua mare. Paco, la meua mare’ perquè s’havia espantat perquè m’havia vist desplomar-me a terra. Entra amb un atac d’ansietat al cotxe. I, de sobte, diu que es transforma, treu un mòbil i diu: ‘Papà, ja està fet‘».
