‘Sálvame’ emetia sis minuts d’avançament d’un especial que pensa emetre en pròxims dies, en els quals Rocío Carrasco obria alguns dels contenidors en els quals es guarden les pertinences de Rocío Jurado.
En ell es podia veure a la filla de l’artista emocionada obrint maletes de la seua mare i traient objectes tan significatius com l’àngel que decorava el seu cabeçar i que segons la seua filla omplia de rosaris. En aqueix contenidor s’ha trobat amb caixes que pertanyien a José Ortega Cano amb objectes com a capots o fotografies. També es topava amb dos retrats dels seus germans, José Fernando i Gloria Camila, que es van fer a Nova York l’any 2000: «Que bonics, doncs això per a ells!». I quaderns de dibuix que no ha volgut llegir perquè estaven dedicats als seus pares.
Un servei de missatgeria arribava fins al domicili de l’ex torero per a entregar-li les pertinences. Segons el programa ‘Sálvame’ la resposta d’Ortega ha sigut «si vol fer arribar les caixes, el que ha de fer és que el seu advocat es pose en contacte amb el d’Ortega».
Gloria Camila molt emocionada
Més tard en ‘Ya son las ocho’, Gloria Camila, filla del destre comptava la seua versió dels fets «el camió no volia entrar fins dins de la casa i la meua germana ha parlat al meu oncle Aniceto, que li ha dit que tal com estan les coses el meu pare ha decidit que el lliurament es faça a través d’advocats i no d’aquesta manera». I matisava que no els havia assegut bé que no se’ls avisara prèviament i que a més hi haguera premsa a la porta per a captar el moment.
Gloria Camila i no ha ocultat que veient l’avanç del documental s’ha emocionat molt: «Amb el tràiler, he plorat sola a la meua casa veient-lo. Jo no tenia coneixement que existira això i després de 15 anys ho veig… També he vist les coses de la casa. La taula de la saleta, el tambor… Ha sigut com tornar 15 anys arrere, que és on et quedes i et vas», reconeixia la jove.
«Em fa molta pena la situació (…) Al final és la germana major donant-li coses als xicotets que igual no recordem. Sempre m’està faltant aquesta part», se sincerava Gloria Camila. Ella no creu que haja de fer el pas per a parlar amb la seua germana, però sí que l’espera: «Li done el temps que ella necessite i vulga perquè em cride i parlar».
