La palla d’arròs, el residu que queda després de la collita del gra, es revela com a font de compostos amb efecte antienvelliment per a cosmètica i de components útils per a adhesius en el calçat. Agricultors de l’Albufera, al costat de la Universitat Miguel Hernández, Inescop i l’empresa Analco, avancen en la seua valorització per a transformar un problema agronòmic en una oportunitat econòmica local i mesurable, amb un flux anual entorn de les 80.000 tones.
Fins ara, la retirada del material es complica pels sòls enfangats i la humitat. Per eixe motiu s’ha recorregut sovint a la crema, cada vegada més limitada pel seu impacte ambiental i per les molèsties que provoca en les poblacions pròximes, o al fangueo, que mescla la palla amb el terreny i augmenta la matèria orgànica, elevant el risc de plagues. El projecte se centra en revertir eixa dinàmica en demostrar que l’extracció és viable amb independència de l’estat del terreny.
De residu a recurs
Els equips han provat amb èxit una solució mecànica: una màquina llevaneu procedent d’Alemanya adaptada amb ferramentes específiques per a arreplegar la palla. Assegurada la retirada, s’obri la porta a una cadena de valor estable que inclou transport, processament i subministrament pròxim a les indústries de referència. Este enfocament encaixa amb l’economia circular i contribuïx a retallar emissions de CO₂ en evitar cremes i en substituir inputs d’origen petroquímic.
En paral·lel, la investigació identifica per què esta biomassa interessa a la indústria. La palla d’arròs conté lignines i polioles aptes per a formular resines i adhesius amb resultats comparables a solucions tradicionals basades en derivats del petroli. El canvi permet deixar arrere dissolvents agressius i avançar cap a productes més sostenibles sense sacrificar prestacions.
Cosmètica i calçat amb biomaterial valencià
En l’àmbit cosmètic, l’obtenció de polifenoles a partir de la palla mostra activitat antienvelliment en assajos per a cremes per la seua acció despigmentant, fotoprotectora i per aportar fermesa a la pell. La proximitat entre arrossars i fabricants afavorix cadenes de subministrament de quilòmetre zero i facilita planificar volums, en estar la producció anual del residu delimitada per la pròpia campanya arrossera.
‘L’objectiu és aconseguir que eixa palla deixe de ser un problema i passe a ser rendible per als arrossers’, resumix Enrique Barrajón, de l’àrea de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica de la UMH. Amb eixa meta, els arrossers ultimen la creació d’una empresa amb planta de processament en la qual participaran els socis científics i tecnològics, amb la vista posada a convertir-se en proveïdors del sector del calçat i de la cosmètica.
Des de l’organització agrària subratllen que el principal escull ja està resolt: traure la palla del terreny quan està banyada o el sòl entollat, un material ‘complicat de manejar’. ‘Ara sabem com traure-la’, apunta el seu responsable de projectes, que considera que, de la mà de la UMH i Inescop, existix un pla de negoci ‘viable i interessant’. Amb un subministrament quantificable i pròxim, el projecte aspira a generar ingressos addicionals en l’entorn rural i a reduir la dependència de productes petroquímics.



