Un any més, després d’una anàlisi dels aproximadament 8.000 quilòmetres de les costes de l’Estat espanyol, Ecologistes en Acció ha presentat l’informe Banderes Negres 2022.
Es tracta d’un estudi que recopila les 48 banderes que l’organització ecologista atorga a punts concrets del litoral espanyol, dos per província i dos per cada ciutat autònoma. D’aquesta manera, es denuncia un cas de contaminació i un altre de mala gestió ambiental en cadascun d’aquests llocs.
Enguany s’han recollit problemàtiques molt similars a les d’edicions anteriors. El nombre de Banderes Negres atorgades en funció de la seua naturalesa, són els següents:
— Afeccions a la biodiversitat (5 banderes negres).
— Erosió de les costes (3).
— Acumulació de fems marins (3).
—Dragatges i ampliacions portuàries sense justificació (4).
— Afeccions a conseqüència del desenvolupament de zones industrials pròximes a la costa (4).
— Urbanització de la costa, a vegades fins i tot envaint el domini públic marítim-terrestre (10).
— Abocaments, deficiències en els sistemes de sanejament i greus problemes de depuració (14).
— “Unes altres”, com a aqüicultura o contaminació química (4).
Cal destacar que, per primera vegada en la història d’aquest informe, que va començar a elaborar-se en 2005, s’ha atorgat una Bandera Negra a l’impacte dels filtres solars que porten les cremes de protecció solar i que constitueixen un important agent contaminant.
Banderes negres en platges de la Comunitat Valenciana
A la província d’Alacant, les banderes negres s’han concedit a les cales Lanussa i Baessa entre el Campello i la Vila Joiosa per contaminació, i al projecte Colossus de Calp per mala gestió ambiental.
A la província de Castelló les han rebudes la platja de les Fonts a Alcossebre (per contaminació) i la platja del Triador de Vinaròs (per mala gestió ambiental).
A València l’han rebuda la depuradora de Pinedo i les Dunes de la platja de Tavernes de la Valldigna.
En la Comunitat Valenciana cal destacar la Bandera Negra per contaminació en la Cala de Lanuza i Cala Baeza, confrontants i compreses entre les poblacions del Campello i la Vila Joiosa. Es tracta d’abocaments d’aigües fecals sense depurar i de manera directa a la platja des d’uns apartaments construïts en zona de servitud marítima terrestre.
Una altra Bandera Negra que destacar per mala gestió és la Platja del Triador, en la costa nord del litoral de Vinaròs, on l’Ajuntament va autoritzar la utilització de maquinària pesant en les dos cales que formen la platja, i que estaven separades per un penya-segat, que va provocar l’afecció de part del penya-segat existent i a les roques que havien sigut erosionades de manera natural i actuaven com a espigó natural contra l’erosió.
A més, l’Ajuntament de Vinaròs, ha donat llicència urbanística per a permetre la construcció, en primera línia de costa, d’un nou complex urbanístic anomenat “Residencial Entremares”.
Finalment, també per mala gestió una Bandera Negra per a la platja de Tavernes de la Valldigna on les Dunes de la Safor, úniques dunes de la platja, estan en perill per nous usos turístics: els macrofestivals, que perjudicaran greument aquesta franja dunar supervivent i a les múltiples espècies que allí nien i habiten.
Ecologistes en Acció
Ecologistes en Acció assenyala que, davant tots aquests atemptats ecològics que creixen en número cada any, també augmenten els moviments veïnals de rebuig que cada vegada estan més conscienciats amb la salut dels ecosistemes terrestres, costaners i marins. No obstant això, i malgrat la pressió i mobilització popular d’associacions, ONG i comunitats veïnals, les administracions tanquen l’orella i actuen tan lentament que els canvis a penes són apreciables.
Per sort, segons afirma l’organització ecologista, no sempre ocorre això i existeixen alguns casos de millores que s’han aconseguit gràcies a la mobilització ciutadana i a informes com el de Banderes Negres. Tres exemples d’això són la nova depuradora de Barbate (Cadis); l’arranjament de l’emissari de Roquetas de Mar (Almeria) i l’ampliació de la depuradora per a incloure el tractament terciari i aprofitar l’aigua regenerada; o les iniciatives polítiques, administratives i judicials esperonades per la pressió social dutes a terme en la Mar Menor (Múrcia).
Aquests tres exemples s’inclouen en informes de Banderes Negres d’anys anteriors i les seues problemàtiques ja s’han solucionat, almenys en els dos primers casos. En el cas de la Mar Menor, encara que s’estan observant algunes millores a conseqüència de la pressió social, encara queda molt per fer. Per aqueix motiu, continua rebent una Bandera Negra.
