València-Diari

Telegram info@valenciadiari.com

E-Mail: info@valenciadiari.com

Nou belugues participen voluntàriament en el primer estudi del món que avalua la seua tolerància al canvi climàtic

Espirometria a una beluga | L'Oceanogràfic

 

L'Àrtic s'està calfant entre dues i tres vegades més ràpid que la mitjana del planeta pel canvi climàtic. Les conseqüències les pateixen, entre moltes altres espècies, les belugues, de les quals ja hi ha evidències que estarien bussejant més sovint i a més profunditat per a menjar. Per a saber si aquests cetacis podran adaptar-se, cal estudiar detalladament la seua fisiologia, una cosa molt difícil en el medi natural. Investigadors de la Fundació Oceanogràfic, a València, lideren un treball internacional que mesura per primera vegada la capacitat respiratòria de les belugues, gràcies a la participació voluntària de nou d'aquests animals en tres centres oceanogràfics a València, Texas (els EUA) i Vancouver (el Canadà). El treball es publica en la revista Respiratory Physiology & Neurobiology.

 

"És la primera vegada que disposem d'informació detallada sobre la respiració de les belugues", explica Andreas Fahlman, investigador de la Fundació Oceanogràfic i primer signant de l'estudi. "Ens ajuda a entendre la seua fisiologia, el seu comportament en condicions normals i, per tant, ens permetrà detectar quan els animals estan sotmesos a condicions d'estrés o malalts".

 

"Aquesta informació és una peça essencial del puzle, si volem saber si les belugues poden invertir més energia a buscar aliment en un context de canvi climàtic", afig Fahlman, autor de gran part dels escassos treballs publicats sobre funció respiratòria en cetacis.

 

Sentinelles del canvi climàtic

Les belugues (Delphinapterus leucas) són cetacis dentats -odontocets- adaptats a viure en un mar gelat. Són totalment blancs, amb un sistema d'ecolocalizació -un radar- molt sensible amb el qual troben respiradors en la placa de gel. Poden bussejar en apnea a més de 700 metres, per a alimentar-se sobretot de peixos, crustacis i altres invertebrats del fons marí. La seua posició en la cadena tròfica els converteix en sentinelles de la salut de tot l'ecosistema i, per tant, en indicadors de l'impacte del canvi climàtic a la regió àrtica.

 

Com explica Fahlman, "les belugues podrien ser especialment vulnerables a alteracions de l'ecosistema degudes al canvi climàtic, com una menor varietat de les preses o canvis en la seua distribució".

 

Estudis amb belugues en el medi natural han trobat indicis que algunes poblacions estarien dedicant més temps de l'habitual a buscar aliment, desplaçant-se a més distància o alterant els seus hàbits de busseig. Si això es confirma, i en un context de desglaç accelerat de l'Àrtic -les últimes mesures alerten d'un 50% més d'aigua de desglaç des de l'era preindustrial, la major part de l'augment produït en el segle XX-, les belugues estarien sotmeses a una pressió creixent.

 

Participació voluntària

Per a estimar la gravetat de l'amenaça i determinar quines condicions ambientals queden més enllà dels límits fisiològics d'aquests mamífers marins "és crucial que entenguem el funcionament del seu sistema respiratori i cardiovascular", diu Fahlman. El que es publica ara és el primer estudi sobre funció respiratòria en belugues i té la peculiaritat que es duu a terme amb animals que participen voluntàriament en la investigació. És un detall important, perquè redueix la possibilitat que les mesures reflectisquen el comportament estressat de l'animal, en lloc del fisiològic.

 

Els investigadors es van basar en equips de mesura de funció pulmonar en humans per a desenvolupar un instrument específic per a aquest estudi, el denominat neumotacògraf cilíndric, un segell de silicona quirúrgica que es col·loca sobre l'espiracle de les belugues. Els animals van ser entrenats durant mesos per a respirar en aquest dispositiu seguint les indicacions dels seus cuidadors. L'objectiu era mesurar el volum i el flux de gasos inspirats i expirats durant la respiració.

 

Van participar en el treball nou belugues, tres mascles i sis femelles de huit i més de 35 anys. Dos d'elles viuen en l'Oceanogràfic, a València; cinc en el centre SeaWorld de Sant Antoni, a Texas (els EUA), i dos en l'Aquari de Vancouver (el Canadà). "En tot moment els animals podien deixar de participar en les mesures simplement allunyant-se", escriuen els investigadors.

 

1.884 respiracions normals i 'chuffs'

Quan decidien participar, cada beluga se situava amb el seu cap cap a l'entrenador, que col·locava el neumotacòmetre sobre l'espiracle. Després, sense cap dispositiu que el subjectara o mantinguera en posició, l'animal alternava la seua respiració normal amb exhalacions forçades, que els investigadors criden chuffs, útils per a estimar la capacitat respiratòria màxima. Durant dos anys es van mesurar 1.884 respiracions de les nou belugues.

 

La interpretació d'aquestes dades permet concloure que en cada respiració aquests cetacis intercanvien el 30% del volum d'aire present en els seus pulmons, un percentatge entre dues i tres vegades superior a l'habitual en humans. Entre cada inspiració transcorren entre 10 i 15 segons.

 

El pas següent, en el qual ja s'està treballant, és relacionar la respiració dels animals amb el seu metabolisme. Els investigadors creuen que les mesures de funció pulmonar poden convertir-se en una forma no invasiva d'avaluar la salut respiratòria dels cetacis.

 

En última instància, escriuen els autors en Respiratory Physiology & Neurobiology, "les dades obtingudes en aquest estudi milloraran els models teòrics sobre els límits fisiològics del busseig en mamífers marins i sobre l'impacte de l'acció humana en la supervivència de les espècies marines; és una informació molt important per a la conservació".

📸 L'actualitat valenciana en imàtgens! Seguix-nos en Instagram

🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!