València-Diari

Telegram info@valenciadiari.com

E-Mail: info@valenciadiari.com

València projecta donar un ús ecològic i ciutadà al nou llit del riu Túria

L'alcalde ha insistit que encara no és un projecte sinó un estudi que suposa "fer un primer pas".
Imatge de la presentació del projecte | Ajuntament de València

 

L'Ajuntament de València planeja renaturalitzar el nou llit del riu Túria per a afavorir l'existència de flora i fauna i propiciar que la ciutadania puga gaudir en aquesta infraestructura, de forma "compatible" amb la seua funció original d'evitar inundacions i canalitzar possibles avingudes d'aigua.

 

L'alcalde de València, Joan Ribó, ha presentat aquest dimarts en roda de premsa l'estudi de viabilitat d'aquesta iniciativa "a llarg termini" per a connectar a través d'un corredor verd de quasi 12 quilòmetres que uneix aspectes hidràulics, ecològics i socials, el parc naturals de L'Albufera i el del Túria.

 

Acompanyat del regidor de Devesa-Albufera, Sergi Campillo, i el coordinador de l'estudi, Rafael Rivera, Ribó ha incidit que aquest espai, que es prolonga entre l'Assut del Repartiment (Quart de Poblet), i la desembocadura, és una infraestructura "agressiva amb autovies a banda i banda" que en 2019 compleix 50 anys.

 

És una intervenció similar a la ja feta en el riu Besós a Barcelona o el Manzanares a Madrid, però escomesa ací a València amb "visió metropolitana" en afectar els municipis de Quart de Poblet, Mislata i Xirivella i pobles del sud La Torre, Horno Alcedo, Castelar-Oliveral i Pinedo, que veurien rescabalat el seu "sacrifici" que ha suposat suportar la infraestructura (la nova canalització del Túria i les autovies laterals dissenyades fa mig segle) en benefici de tota la ciutat per a evitar veure's afectada per inundacions, com l'ocorreguda l'octubre de 1957.

 

L'alcalde ha insistit que encara no és un projecte sinó un estudi que suposa "fer un primer pas" i ha sostingut que "és el moment" de plantejar-lo per la nova delimitació del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals del Túria i la proximitat del nou Pla Hidrològic.

 

Ara, ha dit, han de presentar la iniciativa als alcaldes dels pobles del sud i municipis afectats, l'associació del Parc del Túria, Generalitat, Diputació, Ministeri de Transició Ecològica (ja que els terrenys són de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer) i societat civil.

 

Ha incidit que la gestió ha de correspondre a un organisme "en el qual estiguen representades totes les administracions i la ciutadania" i ha defensat que és "viable" i calia plantejar un ampli debat sobre aquest.

 

Rivera, que ha coordinat a l'equip d'arquitectes, enginyers i biòlegs responsable de l'estudi, ha argumentat que "amb les pluges més intenses, el llit només té dos dits d'aigua", per la qual cosa l'objectiu és plantejar tres llits dins del mateix llit per a regular les avingudes i possibles inundacions.

 

Es planeja un llit "xicotet i amb un cabal continu i controlat per a sostindre el canal ecològic que dóna suport al tràfec natural"; un altre de reserva, amb zones inundables però sense aigua permanent per a suportar avingudes mitjanes d'aigua; i un tercer, per a salvaguardar l'àrea metropolitana d'una possible inundació en cas de gran avinguda.

 

Ha incidit que el nou llit es va idear com a "evacuació però es va oblidar el concepte de riu" i amb la nova connexió "es donarà a les espècies un hàbitat d'extensió útil" i es permetrà a més el moviment humà.

 

Campillo ha assegurat que la idea és "renaturalitzar un espai conservant la seua funció hidràulica però amb la voluntat que siga un corredor verd per a les espècies de fauna i vegetals i de pas tinga un ús ciutadà que afavorisca la connexió dels pobles de nord a sud" i permeta anar des de l'últim poble del Parc de L'Albufera, Cullera, a l'últim del parc del Túria, Pedralba.

 

La proposta inclouria zones de passeig, carril bici, ús dels talussos de formigó per a intervencions artístiques o col·locar plaques solars, portes permanents, que podrien projectar-se com a miradors, per a connectar amb les ribes i passos ecològics, així com espais agraris o àrees polifuncionals, entre altres.