VALÈNCIA, 14 (EUROPA PRESS)
La revista ‘Camacuc’ compleix 40 anys i ho fa amb diverses activitats per a agrair als lectors la seua “lleialtat” i celebrar la trajectòria d’una publicació que, com diu el seu creador, Joan Escrivà, “fa riure i pica l’ull al poder”.
Amb motiu de l’aniversari, ‘Camacuc’ publicarà dos noves històries: la del pirata Dragut, en col·laboració amb l’Ajuntament de Cullera, i una biografia d’Estellés en la qual han participat diversos ajuntaments.
“Són temps durs, és cert, però ‘Camacuc’ acaba de rebre el premi Martí Gasull per la seua tasca en defensa de la llengua i açò, com diu Joan Escrivà, ens dona energia per a continuar fent allò que millor sabem fer: editar la revista periòdicament per a gaudi dels lectors i les lectores”, expressa la publicació en un comunicat.
‘Camacuc’ compleix quatre dècades “fent front a un nou temps, que sembla molt vell, amb la força dels nous subscriptors que en els últims mesos han crescut de manera important”.
A més d’un logo de la il·lustradora Cristina Durán, la revista ha celebrat les seues quatre dècades d’història amb la seua presència en les primeres jornades de Còmic Infantil de València i una exposició en el Saló del Còmic, junt amb la celebració d’una festa aquest cap de setmana en el festival Feretes de Catarroja.
Respecte a la seua història, ‘Camacuc’ recorda el seu naixement en 1984 en un temps de “transformació sense precedents” després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del València que “per fi, dignificava la llengua”: “Al carrer, l’alegria i l’esperit reivindicatiu havien substituït la por i a les aules una nova onada de professorat començava a canviar el món”.
La publicació va sorgir gràcies a la iniciativa d’un grup de professionals de l’ensenyament, entre ells Joan Escrivà, que es van trobar amb un marc legal que possibilitava l’aprenentatge en valencià però “amb una falta de recursos que ho dificultava molt”. “Decidim crear una revista diferent, que fera riure les xiquetes i els xiquets i que es poguera treballar en l’aula, a més de, per descomptat, promoure a les autores i autors valencians que estaven molt necessitats”, explica Escrivà.
En el número 0 de ‘Camacuc’, una girafa donava la benvinguda als xiquets valencians amb un objectiu “clar i ferm”: entretindre’ls i formar-los en la seua llengua. “Durant els primers anys, la revista era un recurs molt utilitzat en les aules. Les històries originals i els continguts acadèmics explicats d’una manera divertida, van connectar amb les xiquetes i els xiquets i amb el professorat que agraïa tenir recursos diferents en valencià”, recorda el seu creador.
Després d’uns anys en els quals van arribar a tindre 2.000 subscriptors i en els quals van comptar amb el suport de les institucions, “el 1995 comencen els problemes”: “L’arribada del PP d’Eduardo Zaplana a la Generalitat i l’aniquilació del model de promoció i foment de la llengua i la cultura valencianes van provocar una crisi molt important en el món editorial valencià, i ‘Camacuc’ no es va eixir”.
Malgrat mantindre els subscriptors, ‘Camacuc’ va haver de reduir el nombre de pàgines, de 48 a 32, i va passar d’imprimir en color a blanc i negre. “Serien uns anys durs, però també ens van passar coses boniques, com el naixement d”Era Garbèra’, una versió de la revista per a la Vall d’Aran escrita en aranès, que es va editar durant 15 anys i que va contribuir a la supervivència de ‘Camacuc'”, relata Escrivà.
El 2015, el Botànic arriba al govern de la Generalitat i “de nou s’engeguen polítiques de promoció de la cultura valenciana i la llengua”, amb el que ‘Camacuc’ “a poc a poc, comença a fer-se notar en algunes biblioteques públiques”.
Al llarg d’aquests anys, alguns autors han canviat i la revista ha anat adaptant-se als nous temps, amb noves il·lustradores i projectes com els llibres ‘Feminismes’ i ‘Totes i tots contra l’assetjament’ i col·leccions de còmic d’autor, al mateix temps que conserva l’esperit didàctic original amb la ‘Barraqueta de la ciència’, els passatemps, el conte, la secció d’ecologia i autors com Rafa Reinoso, últim representant de la denominada Escola Valenciana del Còmic.
