VALÈNCIA, 24 (EUROPA PRESS)
La filòloga i escriptora Irene Vallejo subratlla que la invenció de l’escriptura i els llibres ja van ser “revolucions tecnològiques”, per la qual cosa “les tecnologies de hui són descendents de les troballes meravelloses”.
Així ho fa notar a Europa Press l’autora, que, junt amb el dibuixant Tyto Alba, adapta el seu gran èxit editorial ‘El infinito en un junco’ al format gràfic en un volum que llança Debate. Així, les il·lustracions acompanyen ara a la lletra per a viatjar als camps de batalla d’Alejandro Magno, els palaus de Cleòpatra, les primeres llibreries i els tallers de còpia manuscrita, però també a les fogueres on van cremar còdexs prohibits, la biblioteca bombardejada de Sarajevo i el laberint subterrani d’Oxford l’any 2000.
La primera pregunta sembla òbvia: què modifica o suma esta adaptació gràfica de l’assaig original? Vallejo explica que durant la seua infància, els còmics van ser “crucials” en la seua iniciació a la lectura i, per tant, formen part de la seua educació sentimental i literària.
“Crec que són moltes les persones que compartixen esta memòria de les primeres lectures en vinyetes. Hi ha un poc d’homenatge en este còmic, un joc, una aposta, l’afirmació del potencial popular de l’assaig i de la dignitat del còmic com a vehicle de coneixement. Este maridatge pot expandir l’abast del llibre, com ens agrada dir, a joves de totes les edats”, reflexiona.
A més, apunta l’autora, “la recreació en imatges dels espais perduts per sempre, com la Biblioteca d’Alexandria, basada en les hipòtesis arqueològiques, pot submergir als lectors d’una forma més completa i envolupant en el viatge històric que proposava ‘El infinito en un junco'”.
“La guionista Xisca Mas i jo –prosseguix– hem intentat intensificar el sentit de l’humor, narrar amb un ritme més àgil i jugar a encuriosir per l’origen antic de fenòmens que creiem contemporanis”.
Han passat anys des de la publicació de la novel·la i Irene Vallejo encara confessa que mai va imaginar –“ni en els meus somnis més bojos”, reconeix– que un assaig sobre la història dels llibres podria trobar un acolliment tan generós.
“Durant anys vaig escoltar profecies apocalíptiques sobre el futur de la lectura en un món presidit per les pantalles. Fins a cert punt, vaig arribar a creure que la meua passió pels llibres era un anacronisme en nostra era contemporània. No obstant això, les meues investigacions em mostraven una altra realitat: la seua capacitat de supervivència”, assevera.
En este sentit, recalca que la invenció de l’escriptura i els llibres van ser revolucions tecnològiques i les tecnologies de hui “són descendents d’estes troballes meravelloses”. Afig que l’època actual no és la primera que coneix diversos formats d’accés a la informació.
“Ja va succeir en el passat amb les tablillas, els rotllos i els còdexs, i durant llarg temps van conviure. L’experiència demostra que en aquest casos l’ús s’especialitza, la substitució radical no és el més habitual”, exposa.
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
Sobre la irrupció de la intel·ligència artificial, augura que “romandrà, sens dubte, i transformarà la nostra forma de treballar, però també descobrirem els seus inconvenients i els riscos que comporta”. “No crec que hàgem de pensar que en les innovacions com a competència, sinó com la base d’una nova forma de convivència. Deia Umberto Ressò que els llibres pertanyen a la categoria de la roda, les tisores, el destral o el got: són utensilis que han superat la prova del temps i freguen la perfecció”, recorda.
Per la seua banda, Tyto Alba parla de l’estat de la novel·la gràfica. Sobre este tema, declara que “és un fet que des de fa uns vint anys, època en la qual es van començar a cridar novel·les gràfiques van aparèixer diverses editorials independents que van començar a publicar obres tant de ficció com de temàtica biogràfica o periodística, dirigides exclusivament a un públic adult”. Des de llavors, assenyala, “han aparegut grans obres i, d’altra banda, els mitjans s’han interessat molt per elles, cosa que abans tampoc succeïa”.
DESEMBARASSAR-SE DE PREJUCIOS
En la mateixa línia, el dibuixant creu que el gènere ha aconseguit desembarassar-se de prejucios. “Abans el còmic només ho llegien els lectors habituals, era un món molt tancat format en la seua immensa majoria per homes on molt rarament veies una dona. Exceptuant els autors i lectors de les revistes underground, la resta era un món que se sentia molt còmode vivint al marge, o incomprendidos i protegits en la seua addicció als superherois, el màniga o la ciència ficció”.
I celebra: “Jo em sent molt afortunat d’haver viscut en esta nova època en la qual s’ha convertit en alguna cosa accessible per a tots i amb tants autors i autores interessants”.
Irene Vallejo (Saragossa, 1979) va estudiar Filologia Clàssica i va obtenir el doctorat europeu per les universitats de Saragossa i Florència. En la seua obra de ficció destaquen les novel·les ‘La luz soterrada’ (2011) i ‘El silbido del arquero’ (2015). A més, ha publicat antologies d’articles’ i l’assaig ‘El infinito en un junco’ (2019), pel qual va ser guardonada amb el Premi Nacional d’Assaig 2020.
Per la seua banda, Tyto Alba (Badalona, 1975) va donar els seus primers passos professionals com a pintor exposant en diverses galeries de Barcelona. Durant una estada a Mèxic D.F., va començar la seua carrera de dibuixant, on va realitzar el seu còmic ‘Black River Together’ i diverses historietes curtes per a diferents publicacions.
