L’òpera de Massent s’estrena este divendres amb un muntatge de Vicent Huguet i amb Lisette Oropesa i Charles Castronov
VALÈNCIA, 27 (EUROPA PRESS)
Les Arts obri la temporada amb ‘Manon’, un «dels grans» títols del romanticisme francés que el director d’escena Vicent Huguet trasllada als bojos anys 20 parisencs. La soprano Lisette Oropesa dona vida a esta «carismàtica, seductora i cobejosa» jove que apareix retratada com «una moderna Kim Kardiasian, una dona que anteposa el seu èxit a l’amor i vol arribar al top», mentre que el tenor Charles Castronovo donarà vida al seu amant, el devot cavaller Das Grieux.
Este divendres s’ha presentat l’òpera de Massenet que amb el mateix muntatge amb que es va estrenar a l’Òpera de París s’inaugurarà amb «tota l’esplendor» a Les Arts el 3 d’octubre i podrà veure’s també el 6, 9, 12 i 15 d’octubre.
Manon, basada en la novel·la de l’Abat Prévost, que va ser prohibida pel Parlament de París el 1731 per escandalosa, narra la història de «vida, mort i redempció» d’esta jove, a la qual la seua família ha decidit tancar en un convent. Però abans d’arribar coneix al cavaller Das Grieux, del que s’enamora i fugen i que ha de debatre’s llavors entre el seu anhel de luxe i l’amor.
La protagonista, la soprano Lisette Oropesa, ha elogiat que esta producció defuig de la tradicional visió que s’oferix d’una Manon centrada en la recerca de la riquesa i de béns materials i li dota de «profunditat». «Té un somni que vol realitzar, no només els diners, vol l’èxit en l’escenari», ha destacat.
No obstant això, és un personatge al que és «difícil tenir compassió» perquè és «una antiheroïna», al contrari de la Violeta de ‘La Traviata’, escull l’èxit i no l’amor i «ens costa acceptar que no acaben junts». «No és un personatge perfecte, ni fàcil, ni simpàtic, a ella no li agrada patir, vol ser lliure, és una moderna Kim Kardiasian que vol arribar al top», ha retratat.
Del seu fet, és «una de les poques òperes en la qual la víctima és l’home», ha apuntat el seu company de repartiment, i en la qual «el tenor no és gelós», ha afegit el seu director musical. Vicent Huguet ha explicat que la dificultat amb què va afrontar Manon va ser determinar «el quan» situar «esta bella història d’amor».
Es va decidir pel París boig dels anys 20, –en una proposta plena de referències a l’època, la seua pintura, arquitectura, l’estil Art Déco, el cabaret, el jazz i el xarleston– entre les dos guerres mundials perquè «era el moment entre dos tragèdies, i este era exactament el context del llibre original». I perquè a més en este París «per primera vegada van començar a haver-hi reines de l’escena com Mistinguett i en particular Josephine Baker». «Igual que hi ha líders polítics en diferents períodes també cal reconèixer als seus líders artístics», ha reivindicat.
Per la seua banda, el mestre James Gaffigan ha ressaltat que és «un plaure» portar a València està òpera –que ja va representar el 2010– amb una producció com el seu autor la va pensar, encara que haja hagut d’afrontar «certs riscos» com superar «la tradició i el bagatge de grassa extra que implica».
«MÚSICA BRILLANT»
Així, ha ressaltat que la qualitat de la música és comparable a la Bohème, però ha lamentat que sovint amb el temps es perd «la brillantor» amb les quals la van escriure Massenet i Puccini perquè «no es lligen bé». Per contra, ha ressaltat el nivell dels dos protagonistes.
De la mateixa manera, el director artístic de Les Arts, Jesús Iglesias Noriega, ha destacat que es tracta d'»un del grans» títols del romanticisme francés, «una obra fascinant musical i escènicament», amb una història «fantàstica» que dona «l’oportunitat de lluïment als cantants».
A més, d’este repartiment de luxe encapçalat pels «millors» Manon i Dones Grieux de hui i amb el bariton català Carles Pachon– i ha assenyalat que a causa de la seua extensió, cinc actes i sis escenes que dura quasi quatre hores amb dos pauses de vint-i-cinc minuts, es compta amb un repartiment molt ampli que implica a tots els mimbros del Centre de Perfeccionament.
