Antonio Rodes, col·laborador del diari Levante-EMV, va publicar el passat dissabte, 23 de maig, un article titulat “Diana Morant. La Comunitat sí tiene quien le escriba”. Rodes se suma al grup d’articulistes i polítics que ha opinat en relació al liderat de la secretària general del PSPV-PSOE i ministra de Ciència, Innovació i Universitats.
El comentariste esmentat, entre altres coses, després d’apuntar que la Comunitat té no pocs problemes, indica que “el seu discurs (el de Diana Morant) conté elements que podrien fer pensar en un projecte tan ambiciós com apegat al terreny… compromet un procés mobilitzador, integrador i la incorporació de talent alié… i propi”.
Finalment, diu: “No és poca la tasca que té al davant. Però té experiència que l’avala com la seua etapa d’alcaldessa apegada a la seua ciutat, Gandia. I per ahí té una gran pista a seguir. Una pista que podria conduir-la a ser l’alcaldessa de la Comunitat Valenciana”.
Per la seua part, un altre col·laborador del citat diari, en un article del dia 16-04-2026 també en Levante-EMV, opinava que a Diana Morant li falta imatge presidenciable. Això de la imatge, bona o no en un/a polític/a és opinable. Jo crec que sí que en té, i condicions i facultats per a tindre’n més, també.
En un article meu, que es titulava “Diana Morant il·lusiona i dona confiança” (València diari, 12-02-2024), apuntava que “La renúncia de Ximo Puig a seguir en la Secretaria General del partit dels socialistes valencians, cosa que l’honra, després del xoc electoral, demanava un revulsiu. I molts pensem que eixe incentiu s’ha trobat en la gandiana i ministra en exercici, Diana Morant. Crec que representa un estímul perquè transmet il·lusió i confiança, i perquè ha demostrat sobradament la seua solvència en els càrrecs exercits fins ara. Com diu la irrepetible Pepa Frau en el seu substanciós i emotiu article ‘Diana’ (Levante-EMV, 16-01-204), ‘T’has convertit en un símbol d’una generació de dones que no coneix límits en el seu desplegament’. I com també afirma el molt entés Vicent Soler, ‘La companya Diana té els millors atributs per a gestionar i ampliar l’immens llegat polític del president Puig’”.
Ximo Puig diu: “Si hi ha una candidata que pot capgirar la situació a la Comunitat Valenciana és Diana Morant”. I Ciprià Císcar assenyala que “Diana Morant és més coneguda que Mazón quan va ser elegit president”. També el ministre d’Hisenda, Arcadi España, afirma que “Diana Morant està exercint el seu treball com a ministra, secretària general i candidata d’una forma molt potent i adequada”.
Els cinc citats, amb les seues manifestacions, contribuïxen a reforçar l’acreditada imatge i confirmar la solvència política de Diana Morant per a exercir el liderat i el govern en el PSPV-PSOE i en la Generalitat, respectivament.
Per cert, algú recorda la imatge presidenciable que tenia Aznar abans de ser president del Govern espanyol? Fins i tot, la seua falta de maneres i d’aspecte presidenciable va donar peu a Joaquín Sabina a cantar la seua falta de carisma, abans de ser president.
Entre altres bones propostes del programa que presentarà Diana Morant, quan presente el programa per a presidir la Generalitat, moltes de tipus econòmic i social, ja anunciades des de distints fòrums, jo li n’apuntaria unes quantes. Per exemple, la política lingüística. Encara que en els últims cinquanta anys es llig i s’escriu més valencià que mai, l’ús social i la transmissió generacional van avall lentament, però sense pausa. El motiu principal és la situació sociolingüística que minoritza el valencià i “les altres llengües espanyoles”, que diu la Constitució espanyola, diferents del castellà. Després de 42 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, que ben encertada que va ser, calen mesures legals que situen constitucionalment esta llengua en un pla d’igualtat amb el castellà. I cal aprofundir en la promoció d’un model lingüístic com el que s’inferix de la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en el vessant més i usual i assimilable de la parla i que no provoque inseguretat en l’usuari mitjà, com ocorre ara i des de fa molts anys.
I el tema del federalisme fa falta abordar-lo, d’acord amb la diversitat territorial i com antídot de centralismes i independentismes diversos. Com proposen Ximo Puig i Diana Morant, que defén “una Espanya més federal que s’assemble a l’Espanya real”.
I la despoblació, que ja afecta municipis que han sigut rics en producció de taronges, fruites i altres productes agrícoles, cal abordar-la fent propostes que fusionen la rendibilitat agrícola, la sostenibilitat i la protecció mediambiental. Qüestió ja tractada en el Fòrum de Despoblament, celebrat a Bicorb l’any passat, amb la participació i propostes de la secretària general del PSPV-PSOE
I pense que el tarannà de la també ministra de Ciència, Innovació i Universitat és molt pertinent per a propiciar la desaparició de la polarització existent i plantejar i impulsar un pacte dels partits democràtics que aprofundisca en els valors constitucionals i els de l’Espanya diversa i retorne el feixisme de Vox i d’altres a la irrellevància política que ha tingut des de la transició democràtica fins fa poc. Els consensos que propiciaren els Pactes de la Moncloa (1977), transversals, acabaren obrint el trànsit a la democràcia.
L’enfrontament i l’hostilitat polítics actuals només afavorixen la ultradreta, com comproven des que existix esta extremada discòrdia política.
I acabe. Si una candidata a presidenta de la Generalitat té en el seu currículum haver aconseguit l’alcaldia en una ciutat com Gandia, en unes eleccions des de l’oposició, tenint enfront l’alcalde vigent, com va ser el seu accés a la batlia gandiana, és que eixa candidata tenia i té una imatge potent per a ser presidenta de la Generalitat.
