L’actor valencià Juan Gea ha tornat al Festival de Teatre Clàssic de Mérida, tretze anys després de compartir escenari amb Concha Velasco en la peça ‘Hécuba’, per a protagonitzar una versió actualitzada del mite d’Electra situada en un cortijo andalús, des d’on reflexiona sobre el temor de la societat a perdre els drets aconseguits amb l’Estat del benestar.
Una Electra contemporània en clau andalusa
Sota la direcció de Manuel Canseco i Aitana Galán, Gea compartix escenari amb Alejandra Torray, Carolina Lapausa i Paula Colorado. Juntes donen nova vida al personatge d’Electra, símbol de la set de venjança, ara traslladat a un entorn rural contemporani del sud d’Espanya.
En una entrevista, l’actor assenyala que les grans tragèdies grecoromanes contenen ‘veritats que no s’acaben mai’, com ‘l’odi, l’amor, els gels i la venjança’. Per a ell, estos sentiments continuen presents i expliquen part del que passa hui.
Reflexions sobre el present i el diàleg
Gea preferix ser prudent quan se li demana establir paral·lelismes directes amb l’actualitat. Tot i això, considera que el patiment del present ‘supera tot el dolor’ recollit en els textos clàssics, perquè hui es combinaren conflictes bèl·lics, desigualtats i una crisi de valors.
L’actor lamenta també que la societat haja perdut una eina que considera clau: ‘el diàleg’. Recorda que, ‘en un temps no molt llunyà’, la capacitat de parlar i escoltar permetia aconseguir acords en benefici del conjunt de la ciutadania.
Segons explica, este diàleg ‘s’ha trencat’ per moltes raons. Entre elles, assenyala que el món està ‘en mans d’uns cacics bojos’, una situació que equipara a les tiranies de l’antiguitat. ‘En aquells temps teníem emperadors i reis; també eren dictadures amb gent prou boja’, comenta.
Per a Gea, este context de falta de diàleg i lideratges autoritaris xoca amb una societat molt apegada al confort de l’Estat del benestar. Recorda que s’ha lluitat durant anys ‘per aconseguir una forma de vida més normal i acomodada’ i que, precisament per això, ‘traguem moltes coses’ per por de perdre allò assolit.
L’actor creu que l’‘excés d’informació ens ha vacunat’ contra les injustícies. ‘Ens hem acostumat a vore el que passa en llocs com Veneçuela, Ucraïna o Palestina i ens fa mal en eixe moment, però després seguim a lo nostre’, lamenta.
Valors humans i tecnologia
Malgrat este diagnòstic crític, Gea manté confiança en la condició humana. Espera que ‘esto siga un pas necessari per a una evolució que ens porte a tornar una altra vegada als valors humans’. Considera especialment important esta recuperació de valors davant reptes actuals com la integració de la Intel·ligència Artificial (IA) en la vida quotidiana.
En este sentit, lamenta que la societat atorgue, en la seua opinió, més valor a la IA que al pensament humà. Al mateix temps, assumix que el desenvolupament tecnològic és un procés inevitable i que caldrà conviure amb ell, encara que reclama no oblidar la reflexió crítica.
El personatge d’‘el ciego’ i el retorn a Mérida
En la nova Electra que presenta a Mérida, Gea interpreta ‘el ciego’, un personatge ‘vingut a menys’ inspirat en el rei Príam, últim monarca de Troia. Este home recorre els carrers amb ‘les seues cobles’, que funcionen com un relat cantat del que està passant.
Amb estes cobles, el seu personatge vaticina, denuncia i critica la realitat. Es convertix així en un ‘testimoni’ que observa la trama des de dins i des de fora. No obstant això, també es taca les mans quan el dolor propi, el d’un pare la filla del qual va ser violada per Agamèmnon, l’empeny a participar en la venjança d’Electra.
Per a l’actor valencià, este retorn al Festival de Teatre de Mérida suposa una responsabilitat ‘molt gran’, tot i la seua àmplia trajectòria donant vida a nombrosos personatges sobre l’escenari.
Gea descriu la sensació de treballar en el teatre romà de la ciutat extremenya: ‘Pujar a eixe teatre i posar les mans en tocar eixes columnes on saps que estigueren els grecs i romans’ incrementa el seu compromís. ‘Has de continuar amb eixe llegat i fer-ho bé’, conclou.
