Juan Echanove ha presentat al Teatro Español de Madrid la nova versió teatral de ‘La escopeta nacional’, clàssic cinematogràfic de Luis García Berlanga amb guió de Rafael Azcona, coincidint amb el centenari del naixement d’este últim.
L’obra s’estrena el 16 de juny i romandrà en cartell fins al 26 de juliol. Echanove ha assumit la direcció d’esta adaptació escènica, amb text de Bernardo Sánchez Salas, i ha avançat que es tracta d’un muntatge concebut com una proposta vibrant, rítmica, musical, emotiva i profunda.
Teatre, sàtira i música
Echanove ha definit la peça com un ‘esperpent nacional’ i ha remarcat que ha buscat una comèdia coral amb molt de ritme. El director ha destacat el pes de la sàtira i el paper de la música com a motor dramàtic.
Segons ha detallat, la posada en escena inclou quatre moments musicals integrats en la trama. No obstant això, Sánchez Salas ha puntualitzat que ‘no és un musical’, sinó una obra de teatre amb música que reforça situacions i personatges.
Per al director, estes coordenades escèniques situen Berlanga i, de manera especial, Azcona en una forma concreta de vore’s com a país i com a ciutadans. Echanove ha assenyalat que estos autors ajuden a entendre la nostra manera de ser col·lectiva.
‘Eixa manera de ser i eixa espanyolitat que fa que siguem un país irrepetible, amb una història irrepetible i amb un futur repetible’, ha explicat el director. Ha afegit que eixa espanyolitat ‘ens identifica com a país en particular que de manera cíclica torna a viure situacions que, encara que canvien de carrosseria, continuen tenint el mateix motor’.
Fidelitat a l’esperit de Berlanga i Azcona
Bernardo Sánchez Salas ha subratllat que no ha actualitzat el que van escriure Berlanga i Azcona. Ha indicat que ‘ens movem en el seu cercle, no hem transcrit la pel·lícula, l’hem reinterpretada, l’hem reinventada i repensada per portar al teatre esta gran faula del fracàs de quixots grotescos sabotejats en el camí’, una idea que considera implícita en l’esperit espanyol.
Sánchez Salas també ha remarcat que Berlanga i Azcona ‘varen vore en els espanyols un tipus de ser i d’estar en el món’. Per això, l’adaptació teatral intenta conservar eixa mirada crítica i alhora tendra cap als personatges.
El repartiment el formen, entre altres, Pere Ponce, Marta Ribera, Luisa Martín, Enrique Viana, Elisa Matilla i Pedro Mari Sánchez. Tots ells participen en un ampli elenc pensat per donar vida a una història coral sobre les relacions de poder i influència.
La trama seguix els passos d’un empresari català que viatja a Madrid amb la intenció de tancar acords comercials importants. Per aconseguir-ho, acudix a una cacera organitzada per l’elit del règim franquista, on se succeïxen situacions disparatades que deixen al descobert interessos, complicitats i misèries.
Echanove ha recordat que el teatre té un llenguatge propi i ha remarcat que, tot i l’existència de la pel·lícula original, el plantejament escènic és diferent. En la seua opinió, ‘fer cine en el teatre i viceversa és un error’, per això ha apostat per una proposta pensada específicament per a l’escenari, aprofitant els recursos propis de la representació en viu.
