L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) ha alertat d’un augment notable de carrapates en el medi rural valencià este estiu i ha avisat que les seues picades s’estan convertint en un problema de salut pública tant per als llauradors com per als veïns que freqüenten estes zones.
Segons recorda l’organització, la Conselleria de Sanitat va atendre en 2025 un total de 4.451 persones a la Comunitat Valenciana per picades d’insectes i altres artròpodes no verinosos. AVA-ASAJA considera que la incidència podria haver sigut encara major en 2026, sobretot durant els mesos d’estiu, encara que Sanitat encara no ha proporcionat les xifres d’enguany.
Causes: camps abandonats i fauna salvatge
L’associació agrària atribuïx l’expansió de les carrapates, en gran mesura, a l’acumulació de malea en parcel·les abandonades i en barrancs. Estes zones sense manteniment oferixen refugi i aliment a la fauna salvatge, que actua com a portadora i afavorix la dispersió d’estos paràsits per les àrees agrícoles.
Segons AVA-ASAJA, el problema s’ha agreujat a mesura que han augmentat determinades poblacions d’animals silvestres. Entre ells, destaca espècies com els jabalins o els conills, que es desplacen pels camps i arrosseguen les carrapates fins a zones de cultiu, camins rurals i marges.
Experiències dels llauradors al camp
L’agricultor de Picassent José Luis González ha relatat que ha hagut d’acudir tres vegades a urgències per mossegades de carrapates. Segons explica, ‘portem uns mesos tirant-nos repel·lent als pantalons perquè, si no, hi ha vegades que ixes de l’hort ple de carrapates’. Per este motiu recomana extremar les precaucions després de treballar al camp i revisar bé la roba i el cos abans d’entrar a casa.
Des de la Plana Baixa, el responsable comarcal d’AVA-ASAJA, Roberto Vicent, assegura que el problema no és nou, però s’ha intensificat. Afirma que ‘ja portem diversos anys amb este problema i ara pràcticament tots els dies van persones als ambulatoris perquè els lleven les carrapates de la pell’.
Risc també per als gossos i demanda de coordinació
L’organització ha assenyalat igualment els problemes que les carrapates poden provocar als gossos que acompanyen els llauradors durant les faenes agrícoles. Estes mascotes resulten especialment exposades, ja que travessen zones amb molta herba i poden acumular nombrosos paràsits en poc de temps.
Per tot això, AVA-ASAJA demana una resposta coordinada de les administracions. Defén que cal actuar tant sobre la vegetació de les parcel·les abandonades com sobre les poblacions de fauna salvatge que servixen de vehicle per a estos animals.
Mesures sobre camps abandonats i malea
Entre les seues seues propostes, l’associació planteja impulsar mesures que faciliten la recuperació, lloguer o venda dels camps abandonats. Considera que donar-los un ús agrícola o ramader ajudaria a reduir la malea i, per tant, la presència de carrapates.
AVA-ASAJA reclama també que s’establisca l’obligació de mantindre estes parcel·les netes de malea. L’objectiu és minimitzar riscos per a les explotacions veïnes i, al mateix temps, reduir la propagació d’incendis, plagues i carrapates en tot el territori rural.
Control de jabalins, conills i altres espècies
Pel que fa a la fauna, l’organització agrària demana reforçar el control de les poblacions de jabalins, conills i altres espècies silvestres. Proposa mesures com l’impuls de l’activitat cinegètica, la instal·lació de gàbies-trampa i altres actuacions que compten amb recolzament i finançament públic.
Segons AVA-ASAJA, la combinació d’estes intervencions sobre el territori i sobre la fauna permetria reduir de manera notable la presència de carrapates en les zones agrícoles. La seua aplicació milloraria les condicions de treball dels llauradors i contribuiria a previndre riscos sanitaris tant per a la població com per als animals domèstics que es mouen pel medi rural.
