Quasi la mitat dels agricultors que cobren ajudes directes de la PAC a la Comunitat Valenciana tenen més de 65 anys, mentre que els menors de 40 anys amb estes ajudes no arriben al 6 %, segons un informe analitzat per la Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja), que alerta del fort envelliment del sector i reclama mesures urgents per a garantir el relleu generacional.
Les dades procedixen de l’estudi ‘Ayudas directas y desarrollo rural. Análisis de la edad y el sexo de los perceptores a nivel nacional y por comunidades autónomas 2025’, elaborat pel Ministeri d’Agricultura, i situen la Comunitat Valenciana al capdavant d’Espanya en envelliment agrari, juntament amb Canàries.
La mitat dels perceptors, majors de 65 anys
Segons AVA-Asaja, els agricultors majors de 65 anys ja representen el 48,07 % dels 31.405 beneficiaris valencians de les ajudes directes de la Política Agrícola Comuna. Esta xifra està quasi nou punts per damunt de la mitjana espanyola, que se situa en el 39,56 % de perceptors d’esta franja d’edat.
Canàries presenta un percentatge molt similar de majors de 65 anys, amb un 48,4 %, la qual cosa reflectix una problemàtica compartida entre ambdós territoris. En canvi, la resta de comunitats autònomes registren taxes d’envelliment menors, encara que també elevades en molts casos.
Per darrere apareixen Balears amb un 46,23 %, Navarra amb un 45,61 % i Castella-la Manxa amb un 42,51 %. A continuació se situen Madrid amb un 42,22 %, Catalunya amb un 41,86 % i Andalusia amb un 41,27 % de beneficiaris majors de 65 anys.
Altres territoris que també presenten percentatges alts, encara que inferiors, són Extremadura amb un 38,34 %, Múrcia amb un 38,11 % i Aragó amb un 36,23 %. El País Basc arriba al 34,61 %, Castella i Lleó al 32,72 % i Galícia al 28,60 %.
Les comunitats amb menys pes de perceptors d’edat avançada són La Rioja amb un 26,11 %, Astúries amb un 17,13 % i Cantàbria amb un 15,13 %. Tot i això, AVA-Asaja considera que la situació valenciana i canària és especialment preocupant, perquè quasi la mitat dels beneficiaris superen els 65 anys.
Els jóvens només representen el 5,8 %
En l’altre extrem, els agricultors valencians menors de 40 anys que reben ajudes directes de la PAC només suposen el 5,8 % del total. D’este percentatge, un 0,52 % són menors de 25 anys i un 5,28 % tenen entre 25 i 40 anys.
Esta presència de jóvens queda tres punts per davall de la mitjana nacional, que arriba al 8,83 % dels perceptors. Per tant, la Comunitat Valenciana no sols té una elevada concentració de majors, sinó també una base de relleu juvenil molt reduïda.
Canàries també es troba pràcticament en el mateix nivell que la Comunitat Valenciana, amb un 5,71 % de perceptors menors de 40 anys. En canvi, la resta de territoris presenten percentatges superiors de jóvens agricultores i agricultors implicats en la PAC.
Castella-la Manxa se situa en un 8,08 %, Andalusia en un 8,12 % i Navarra en un 8,48 %. Catalunya arriba al 8,92 %, Madrid al 9,07 % i Balears al 9,45 %, la qual cosa indica una presència lleugerament major de noves generacions en estes zones.
Galícia registra un 9,58 % de menors de 40 anys entre els perceptors, Castella i Lleó un 9,85 % i Extremadura un 10,42 %. El País Basc aconseguix el 10,49 %, Aragó el 10,65 % i Múrcia el 10,8 %.
Les comunitats amb un pes més alt de jóvens en la PAC són La Rioja amb un 13,97 %, Astúries amb un 14,76 % i Cantàbria amb un destacat 18,8 %. Estes xifres contrasten amb la realitat valenciana, on el relleu generacional és molt més limitat.
Risc d’abandonament de camps i despoblament
El president d’AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, ha advertit que ‘la crisi de rendibilitat incentiva l’abandó de camps, el tancament de granges i el despoblament rural’. Segons ha assenyalat, els baixos ingressos, l’augment de costos i la competència exterior afeblixen la viabilitat de moltes explotacions.
Aguado ha defés que esta situació fa que molts agricultors majors no troben relleu i opten per deixar de cultivar. Això té conseqüències directes sobre el paisatge agrari, l’activitat econòmica en els pobles i el manteniment d’infraestructures tradicionals.
Davant d’esta realitat, el responsable d’AVA-Asaja ha reclamat ‘mesures estructurals per a recuperar camps abandonats i incorporar jóvens agricultors’. La Comunitat Valenciana, ha recordat, ‘també té rècord de superfície deixada de cultivar amb 180.000 hectàrees‘.
Segons l’organització agrària, estes 180.000 hectàrees de terreny abandonat suposen una pèrdua d’oportunitats productives i laborals. A més, poden incrementar riscos ambientals, com l’aparició de plagues, la degradació del sòl o una major vulnerabilitat davant incendis.
AVA-Asaja considera que calen incentius específics perquè les noves generacions s’incorporen al camp. Entre ells, reclama ajudes més atractives per a la primera instal·lació, facilitats d’accés a la terra i una simplificació de la burocràcia lligada a la PAC i a la normativa agrària.
L’entitat agrària també defensa canvis que milloren la rendibilitat de les explotacions. Segons Aguado, ‘sense preus justos en origen i sense una cadena alimentària equilibrada, serà molt difícil que els jóvens vegen futur en l’agricultura’.
Per això, AVA-Asaja insistix que l’envelliment agrari a la Comunitat Valenciana és un problema estructural que requerix actuacions a mitjà i llarg termini. L’objectiu és frenar l’abandó de camps, garantir el relleu generacional i mantindre viu el teixit productiu i social del món rural valencià.
