L’estiu astronòmic de 2026 ha deixat 586 morts atribuïdes a les altes temperatures en la Comunitat Valenciana, la xifra més elevada des que el Sistema de Monitorització de la Mortalitat diària (MoMo) de l’Institut de Salut Carlos III va començar la seua sèrie d’estadístiques en 2015.
Segons les dades del MoMo, recopilades des del 21 de juny fins al final de l’estiu astronòmic, la calor ha provocat 5.428 morts a Espanya. D’esta xifra, 586 correspon a la Comunitat Valenciana, on la major part de les víctimes tenien més de 65 anys i, a més, predominaven els hòmens, amb 310 defuncions.
Un estiu extremament càlid i molt sec
L’estiu astronòmic de 2026 va començar el 21 de juny i ha finalitzat la matinada d’este dimecres amb l’inici de la tardor. En canvi, l’estiu climàtic, que abasta el trimestre juny-juliol-agost, ha sigut el més càlid i el dècim més sec des de 1950 a la Comunitat Valenciana.
Durant estos mesos, el territori s’ha vist afectat per tres onades de calor i ha batut el rècord de nits tòrrides, és a dir, amb temperatures nocturnes molt altes. En total, s’han comptabilitzat 65 nits d’estes característiques, cosa que ha dificultat el descans i ha agreujat l’estrés tèrmic en la població més vulnerable.
Per províncies, Alacant ha sigut la més afectada, amb 279 morts atribuïdes a la calor. A continuació se situa la província de València, amb 179 defuncions, mentre que a Castelló s’han registrat 128 morts relacionades amb les altes temperatures.
Juliol, el mes més letal
Si es miren les dades per mesos, juliol ha sigut el més mortífer per calor en la Comunitat Valenciana, amb 235 morts. En agost s’han comptabilitzat 228 defuncions, una xifra també molt elevada, que mostra la persistència de temperatures extremes durant bona part de l’estiu.
En canvi, en el tram final de juny, entre els dies 21 i 30, s’han registrat 57 morts atribuïdes a la calor. En setembre, entre l’1 i el 21, la xifra ha sigut de 65 defuncions, cosa que indica que el risc no s’ha limitat als mesos centrals de l’estiu.
L’anàlisi setmanal mostra que la setmana 28, entre el 5 i l’11 de juliol, ha sigut la més letal, amb 105 morts. Després se situa la setmana 34, del 16 al 22 d’agost, amb 100 defuncions. La setmana 29, entre el 12 i el 18 de juliol, també ha registrat una mortalitat elevada, amb 63 persones mortes per calor.
Per dies concrets, el 10 de juliol s’han produït 22 morts, el valor diari més alt de tot l’estiu. El 9 de juliol s’han comptat 20 defuncions, mentres que el 21 de juliol s’han atribuït 19 morts a les altes temperatures. També el 20 i el 22 d’agost han destacat, amb 19 i 18 morts respectivament, així com el 12 de juliol, amb 17, el 20 d’agost, amb 16, i el 13 de juliol, amb 15 defuncions.
L’estiu més mortal des que hi ha registres
En la comparació amb anys anteriors, l’estiu de 2026 s’ha convertit en el període amb més morts atribuïdes al calor en la Comunitat Valenciana des que hi ha registres del MoMo.
El segon estiu amb més mortalitat per calor ha sigut el de 2025, amb 431 defuncions. Li seguixen el de 2015, amb 348 morts; el de 2022, amb 329; el de 2023, amb 306; el de 2019, amb 277; i el de 2024, amb 261 defuncions associades a episodis de temperatures extremes.
El sistema MoMo compara les defuncions registrades amb les que s’esperarien en un període i territori concrets. D’esta manera, estima l’excés de mortalitat i permet detectar increments de morts per totes les causes, així com calcular quantes es poden atribuir a episodis de calor o de fred intens.
Este sistema no determina la causa individual de cada mort, però identifica patrons de sobremortalitat relacionats amb onades de calor, períodes de fred intens o altres situacions excepcionals. Això ajuda les autoritats sanitàries a seguir l’impacte de les temperatures extremes sobre la salut i a ajustar les seues mesures de prevenció.
Les dades que publica diàriament MoMo no són definitives, perquè les estimacions es recalculen de manera contínua. El sistema incorpora defuncions notificades amb retard, per la qual cosa les xifres es van actualitzant i no es consideren consolidades fins passat un temps. L’Institut de Salut Carlos III és el principal Organisme Públic d’Investigació en salut a Espanya i coordina este sistema de vigilància de la mortalitat.
