El Ministeri d’Indústria i Turisme ha reconegut este divendres 16 noves celebracions locals com a Festes d’Interés Turístic Nacional i Internacional, entre les quals destaquen els Moros i Cristians d’Elda i de Calp, a la província d’Alacant.
Es tracta de distincions honorífiques que atorga el ministeri a festes amb un valor cultural destacat, una tradició popular arrelada i un atractiu turístic consolidat. Estes declaracions busquen impulsar el turisme cultural i d’interior, així com reforçar la imatge d’Espanya com a destinació de referència.
L’acte de lliurament dels diplomes s’ha celebrat al Teatre Real de Madrid, en una setmana que culminarà diumenge amb el Dia Mundial del Turisme. En esta cita, s’han oficialitzat 11 noves festes d’interés turístic nacional i 5 d’interés internacional.
Amb estes noves incorporacions, el conjunt de festes reconegudes ascendeix a 175 d’interés turístic nacional i 91 d’interés internacional. La xifra mostra l’aposta continuada per posar en valor les tradicions locals com a motor de dinamització econòmica i social.
Moros i Cristians d’Elda i Calp, referents internacionals
Entre les 5 declaracions com a Festes d’Interés Turístic Internacional, el ministeri ha inclòs els Moros i Cristians d’Elda i els Moros i cristians de Calp. Amb este reconeixement, ambdós poblacions alacantines veuen reforçada la seua projecció exterior i el seu atractiu per a visitants nacionals i estrangers.
Completen la llista internacional el Festival de la Exaltación del Botillo, a Bembibre (León), les Bodas de Isabel de Segura, a Teruel, i la Ruta de la Pasión Calatrava, a la comarca Campo de Calatrava (Ciudad Real), junt amb la Semana Cervantina d’Alcalá de Henares (Madrid).
Pel que fa a les 11 Festes d’Interés Turístic Nacional, han arreplegat els seus diplomes la Carrera del Agua de Lanjarón (Granada), l’Entroido de Cobres de Vilaboa (Pontevedra) i El Vítor d’Horcajo de Santiago (Conca). També el Festival de La Manzana de Villaviciosa (Astúries) i la Fiesta de la Vendimia de Jumilla (Múrcia).
A més, el reconeixement nacional arriba a la Fiesta del Mejillón y del Berberecho de Vilanova de Arousa (Pontevedra), la Fiesta de San Roque de Calatayud (Saragossa), les Fiestas del Ángel de Teruel, les Jornadas Calderonianas de Yepes (Toledo) i la Fiesta del Pino de Teror (Las Palmas), a més dels Moros i cristians de Calp com a festa nacional, a banda del seu nou estatus internacional.
Participació ciutadana i diversitat, criteris clau
El ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha remarcat durant l’acte la importància de reconéixer institucionalment ‘la riquesa i la diversitat de les tradicions culturals, gastronòmiques o religioses del país’. Segons ha explicat, estes condecoracions ‘premien el salt de qualitat dels nostres destins turístics, amb especial repercussió en el turisme cultural i d’interior, i doten d’un valor immaterial importantíssim la promoció internacional d’Espanya com a potència turística’.
Hereu ha detallat que, per a concedir el títol d’interés turístic, ‘el que valorem és que siguen projectes en què hi ha participació ciutadana’. Per al ministre, la festa és ‘la millor expressió d’alguna cosa que és un valor fonamental: la convivència’.
A més de l’atractiu i la capacitat de mobilitzar la societat, el ministre ha assenyalat que cada vegada resulten més essencials criteris com la sostenibilitat, l’equitat, la igualtat i el respecte. Estes dimensions, ha apuntat, fan que la festa siga ‘una expressió que és cultural, però que és social i que té implicacions de dinamització econòmica’.
Fins al mes de juliol, Espanya ha registrat més de 58 milions de turistes internacionals. Per a Hereu, esta xifra ‘és l’èxit de tot un país, hi ha molts factors i un d’ells important són les festes, l’expressió cultural de la diversitat que és Espanya’.
Tres anys d’acte públic de lliurament
El ministeri ha organitzat este acte públic de lliurament de diplomes per tercer any consecutiu. Així vol visualitzar el suport institucional a les comunitats locals que mantenen vives estes celebracions.
En setembre de l’any passat, també coincidint amb la Setmana Mundial del Turisme, es van concedir 10 distincions honorífiques. En 2024, la xifra va ser de 13, la qual cosa mostra una trajectòria creixent en el reconeixement de festes arrelades.
Hereu ha qualificat este acte com un dels ‘més bonics’ tant per a ell com per a ‘tot l’equip del ministeri i de la Secretaria d’Estat de Turisme’. Ha explicat que servix per a reconéixer ‘l’esforç de tants hòmens i dones que estan darrere dels projectes que impulsen les festes, que són moltíssimes coses’.
Segons ha conclós el ministre, la festa és ‘una manera de diversió, una expressió d’un estil de vida que ens acredita i que ens significa, però alhora és història, és patrimoni, és cohesió, és desenvolupament social, és atracció i això és el que lliga la festa amb l’interés turístic’.
