Sanitat també ha publicat una enquesta en la qual el 39% de les infermeres planeja deixar la professió
MADRID, 13 (EUROPA PRESS)
El Ministeri de Sanitat considera que es necessiten almenys 100.000 infermeres addicionals a Espanya per a aconseguir la ràtio mitjana de la Unió Europea, una situació que, al ritme actual de creixement, es tardaria a arribar entre 22 i 29 anys.
Així ho indica l’informe ‘Situació actual i estimació de la necessitat d’infermeres a Espanya, 2024’, que el Ministeri de Sanitat ha presentat este dilluns i que ha explicat la col·laboració de l’INVESTEN de l’Institut de Salut Carlos III.
Segons les dades d’Institut Nacional d’Estadística, a Espanya hi ha 345.969 infermeres, un 85,5 per cent són dones i un 14,5 per cent homes. En estos moments, la ràtio a Espanya és de 6,3 infermeres per 1.000 habitants enfront de la mitjana de la UE que aconseguix les 8,5 infermeres per 1.000 habitants.
“Amb les dades actuals, tardaríem entre 22 i 29 anys a arribar a la ràtio europea. Durant els pròxims 10 anys tindrem un guany net de 72.000 infermeres, la qual cosa no arriba a aconseguir la mitjana”, ha assenyalat la coordinadora del Marc Estratègic per a les Cures a Salut 2024-2027, Paloma Calleja.
No obstant això, entre 2014 i 2022, el nombre d’infermeres a Espanya va experimentar un creixement en tots els àmbits avaluats: un 11 per cent en Atenció Primària, un 36,9 per cent en Urgències i Emergències (112/061), i un 27,2 per cent en Atenció Hospitalària.
“En l’última dècada hi ha hagut un increment de més d’un 20 per cent en les infermeres que tenim en el nostre país. És un increment notable, però insuficient. No només pel quantitatiu, sinó també pel qualitatiu, perquè una de les coses que hem vist és que esta distribució de les infermeres el que ha suposat ha sigut una disminució de la ràtio en l’àmbit de l’Atenció Primària”, ha assenyalat el secretari d’Estat de Sanitat, Javier Padilla.
En el cas de la taxa d’infermeres en labors assistencials en equips d’Atenció Primària per cada 1.000 habitants en les diferents CCAA per a l’any 2022, la ràtio mitjana del SNS és de 0,7. La Rioja té la taxa més alta (0,90), seguida d’Extremadura i Castella i Lleó (0,86 en tots dos). Ceuta i Melilla, juntament amb Madrid, tenen la taxa més baixa (0,51).
Respecte al percentatge d’infermeres dedicades a labors assistencials en hospitals ha experimentat un augment del 27,2 per cent entre 2014 i 2022, passant de 149.338 a 189.919. L’augment més gran es va donar entre 2020 i 2021, coincidint amb la pandèmia de Covid-19. També ha augmentat la quantitat d’infermeres per cada 1.000 habitants, de 3,21 en 2014 a 3,97 en 2022.
Entre Atenció Primària i Atenció Hospitalària, Navarra (8,84) és la regió amb la major ràtio per cada 1.000 habitants, seguida de País Basc (7,99) i Castella i Lleó (7,35). Per la seua banda, Murcia (4,79), Galícia (5,13) i Comunitat Valenciana (5,46) són les que pitjors ràtios mostren.
Per a millorar estos nombres, Padilla ha explicat que l’objectiu del Ministeri és aprovar en el Consell Interterritoria el Marc Estratègic de Cures a Salut: “On van definides 65 accions distribuïdes en nou eixos estratègics”. A més, Padilla espera que contribuïsca el Pla d’Acció d’Atenció Primària i Comunitària, recentment aprovat, i el futur Estatut Marc.
