L’autor valencià compartix «fragments d’intimitat» en el seu nou llibre, ‘Vivir sin miedo’
VALÈNCIA, 25 (EUROPA PRESS)
Jesús Terrés (València, 1977) està convençut que el llibre és «l’objecte perfecte», ja que «és portable, la bateria no es gasta i quan ho obris el temps es para», de manera que oferix un lloc d’assossec enfront d’altres espais, com les xarxes socials, que «s’han lliurat completament a la velocitat i que requerixen un temps curtíssim d’atenció».
Així ho explica Terrés en una entrevista concedida a Europa Press amb motiu de la publicació del seu nou llibre, ‘Vivir sin miedo’ (Destinació), en el qual compartix amb el públic «fragmets d’intimitat».
Cada dissabte des de l’última setmana de març del 2020, Jesús Terrés –@nadaimporta en xarxes– mana una newsletter amb un relat íntim a més de 35.000 lectors. El volum que arriba hui a les llibreries mostra una selecció de textos que giren entorn de la recerca, la felicitat en les xicotetes coses, la valentia per a ser un mateix i la capacitat de trobar la llum en cada esquerda. «Són relats molt íntims i personals, fragments d’intimitat és dels projectes literaris en els quals més m’expose», reconeix.
El germen d’esta obra es remunta a la pandèmia de covid, un moment en què «tota la societat tenia molta por, col·lectiu i individual, perquè estàvem tancats a casa». Amb una estructura cronològica, s’oferix com «un menú degustació» de la seua intimitat. «M’importava més la suma de les parts que una lluentor individual», resumix.
L’escriptor reconeix el seu gust pel gènere epistolar –evoca, per exemple, la recopilació ‘Cartes a Milena’ de Franz Kafka a Milena Jesenská–, però comenta que les seues missives no van dirigides únicament a un destinatari concret, sinó que són «com a cartes al mar».
Jesús Terrés entén l’hedonisme contemporani com una recerca de plaers senzills. «Venim d’uns anys en els quals, desgraciadament, s’ha associat molt a l’aspiracional, al luxe o el material, però em dona la sensació de que estem ara associant-ho més a les coses xicotetes i a la calma, com pot ser prendre’t un cafè un dimecres o fer una passejada per la platja».
No obstant això, advertix que esta filosofia no té res a veure amb l’autoajuda o les frases motivacionals comercials. «És l’oposat perquè no tot va a eixir bé. Este esperit és nociu, molt tòxic, i en la visa s’entremesclen els moments bons amb els moments de merda». De fet, a ‘Viure sense por’ es combinen els textos sobre felicitat amb aquells que aborden temes difícils, com la malaltia o l’avortament. «M’agrada transitar esta part més dolorosa perquè és menys habitual», ha postil·lat.
