El verb defendre, com sabem, significa:
‘Ajudar o protegir (a algú o alguna cosa) contra allò que pot causar-li algun dany’, “Defenien les línies davant de l’atac enemic, “Defenem les nostres llibertats, els nostres interessos.
‘Repel·lir un perill imminent’, “Defendre’s de les crítiques i de les enveges no m’ha servit de molt”.
‘Mantindre o sostindre la certesa (d’alguna cosa) contra l’opinió d’un altre’, “Es defén una causa, una opinió, una teoria, un projecte”.
“Advocar o al·legar en favor (d’algú o d’alguna causa)”, “El defén el millor advocat de la ciutat”, S’ha defés molt bé de les acusacions.
En molts esports d’equip, protegir (la porteria, la cistella o els pals propis) de l’atac de l’equip adversari.
És un verb usual en el valencià actual i de sempre; i és normatiu. No és ningun castellanisme, encara que el nostre defendre i el castellà defender s’assemblen tant que porten les mateixes lletres, encara que canviades les dos del final. El trobem documentat en 1282, en el Llibre de la Cort de Justícia de València, en els Furs, en el Llibre dels Feits del rei en Jaume, en els Sermons de Sant Vicent Ferrer, en el Tirant lo Blanc i apareix en escrits de tots els segles posteriors. L’han emprat sant Vicent Ferrer, Joanot Martorell, Teodor Llorente, Joaquim Martí Gadea, Carles Salvador, Nicolau Primitiu Gómez Gómez i Serrano, Emili Casanova, Abelard Saragossà, entre molts altres.
És sinònim de defensar, verb normatiu també i documentat en 1290 i en les centúries de després i actual. Jo de menut no havia sentit mai a ningun familiar o veí/veïna la forma en la primera conjugació, sempre defendre, però ara, i des de fa temps, defensar la llegim ara i adés, com si es fugira d’una forma verbal tan genuïna com defendre. Ja fa alguns anys, un company mestre d’escola, amb tots els cursos de l’ICE aprovats, em va dir que eixa forma era una valencianà vulgar. Era l’època que tot allò que pareguera massa valencià era sospitós de col·loquialisme rebutjable. Però no, eixa forma defendre és ben valenciana i normativa en els diccionaris valencians i catalans. Aixina que defengam i escrigam també la forma defendre i flexió que són ben nostrades.
