El bisbe d’Orihuela-Alacant, José Ignacio Munilla, ha assegurat que la recent petició del papa León XIV contra la guerra ha molestat profundament al president dels Estats Units, Donald Trump, fins al punt de comparar la seua reacció amb la de la xiqueta de l’exorcista davant l’aigua beneïda.
En el programa ‘Sext continent’, emés en Ràdio María este dilluns 13 d’abril, Munilla ha explicat que Trump s’ha regirat contra el pontífex després que este llançara dissabte passat, des de la basílica de Sant Pere, un missatge al món demanant als qui tenen a les seues mans la capacitat de decidir entre la guerra i la pau que trien de manera clara i responsable el camí de la pau.
Munilla ha descrit estes paraules del papa com a increïbles, bellíssimes i profundíssimes, subratllant que precisament eixa força moral del missatge és, al seu juí, la qual cosa ha molestat a la fera, en referència al president estatunenc. Segons ha relatat, Trump s’ha regirat com la xiqueta de l’exorcista amb l’aigua beneïda, malgrat que el papa, que va voler dirigir-se al conjunt dels responsables polítics i militars, va tindre la delicadesa de no esmentar de manera explícita ni al mateix Trump ni als Estats Units.
Crítiques de Munilla a l’estratègia de Trump
Per al bisbe, Trump està optant pel camí de la guerra i no pel de la pau, la qual cosa situa la seua actuació en l’extrem contrari a la crida del papa. Enfront d’esta actitud, ha defés que León XIV ha fet el que havia de fer, encara que això haja tocat el trigemin a l’home que es considera el més poderós del món, una expressió amb la qual suggerix que el missatge papal ha irritat un punt especialment sensible del mandatari.
Munilla sosté que Trump incorre en una banalització del mal quan s’ufaneja i presumix d’una victòria militar rotunda, presentant com un èxit l’haver esborrat del mapa a l’enemic. Al seu entendre, després d’eixa retòrica triomfal s’amaga una realitat molt més dura, perquè en eixes operacions es mata a gent innocent i es destrossen famílies, uns efectes que, segons denúncia, queden ocults després del llenguatge de la força i de la superioritat militar.
El bisbe atribuïx esta manera d’actuar a un deliri d’omnipotència i a la idolatria de creure’s amo del món. En la seua opinió, esta mentalitat s’emmarca en un temps en el qual els moviments geoestratègics no s’orienten només a la seguretat o a l’estabilitat, sinó que perseguixen de manera prioritària el lucre injust, aprofitant conflictes i tensions per a obtindre beneficis econòmics.
En este context, Munilla alerta que hi ha persones que s’estan folrant amb operacions en la Borsa, amb el petroli i el gas. Sosté que determinats dirigents prenen decisions sobre les principals fonts energètiques i sobre la seua distribució mundial amb l’objectiu de guanyar diners, i no tant pensant en el bé comú o en la reducció dels riscos bèl·lics.
Segons ha afegit, també es juga amb els temps d’eixes decisions. Ha posat com a exemple el maneig de la informació sensible sobre anuncis que poden fer pujar o baixar bruscament les bosses. Al seu juí, es donen situacions en les quals algú decidix difondre una notícia que alterarà els mercats, però avisa per endavant a unes certes persones perquè compren o venguen abans de l’anunci oficial i es folren amb els guanys obtinguts per eixe moviment calculat.
Per a Munilla, este conjunt de pràctiques econòmiques, unit a la busca de victòries militars presentades com a netes, reforça una lògica en la qual la guerra es convertix en un instrument més d’obtenció de poder i riquesa, just el contrari del que reclama el papa León XIV amb la seua crida insistent al fet que els qui poden triar entre la guerra i la pau opten sense ambigüitats per la pau.
