La Conselleria de Sanitat concentrarà una part rellevant del seu esforç inversor de 2026
La Conselleria de Sanitat concentrarà una part rellevant del seu esforç inversor de 2026 en la posada en marxa dels Centres d’Atenció Urgent 24 hores, el desplegament d’un assistent virtual per a atendre totes les crides, noves unitats de salut mental per a adolescents i l’ampliació de teràpies avançades contra el càncer. Estes línies d’actuació s’integren en uns pressupostos que busquen alleujar la pressió assistencial, reduir temps d’espera i modernitzar la tecnologia sanitària.
El pressupost de Sanitat per a 2026 ascendix a 9.453 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment de 267 milions respecte a l’exercici anterior, un 3% més. Este increment s’orienta, segons va explicar el conseller Marciano Gómez en la comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda de Les Corts, a reforçar tant l’atenció hospitalària com la primària i la salut mental, a més d’accelerar la digitalització del sistema sanitari.
L’oposició va qüestionar el destí de part d’estos fons. Des del PSPV es va demanar aclarir quants recursos es deriven a la sanitat privada i es va acusar la Conselleria de no ampliar ni reforçar suficientment els servicis per a reduir les llistes d’espera. Compromís, per part seua, va criticar la qualitat dels comptes i va utilitzar un símil acadèmic per a reprovar la gestió econòmica del departament. Estes intervencions van reflectir un debat centrat en l’eficàcia real de l’augment pressupostari.
Gómez va defendre el seu pla i va recordar que la denúncia per l’ús de catèters a l’hospital d’Elx ha sigut arxivada, apuntant al fet que no s’han trobat irregularitats en este cas. També va reclamar al Govern central el fons d’anivellament transitori, en considerar que és necessari per a equilibrar el finançament sanitari. A més, va qualificar de vergonya la proposta estatal d’aportar 50 cèntims per habitant per a finançar la salut mental, xifra que considera clarament insuficient per a les necessitats actuals.
Inversions per àrees
Atenció hospitalària
En atenció hospitalària, el pressupost destina 4.520 milions d’euros, orientats a l’increment de recursos assistencials, la modernització de quiròfans i laboratoris, la renovació tecnològica de l’equipament i la incorporació d’alta tecnologia, així com a l’augment de la inversió en medicaments hospitalaris. Amb això es pretén actualitzar infraestructures, millorar la capacitat de diagnòstic i tractament i adaptar els hospitals a una demanda creixent i més complexa.
El departament de Sanitat accelerarà a més el Pla d’Innovació Tecnològica en col·laboració amb l’Hospital La Fe. Este pla inclou dos iniciatives principals: un ciclotró i la prototeràpia. En el cas del ciclotró, ja s’ha iniciat la tramitació per a construir un edifici destinat a la producció de radiofàrmacs, amb obres previstes a partir de 2027. La prototeràpia, una tècnica avançada de radioteràpia contra el càncer, avança amb l’execució del búnquer on se situarà l’accelerador de protons, amb inici de l’activitat assistencial a partir d’agost de 2027.
El nou Hospital General de Castelló comptarà amb 5,6 milions d’euros i altres 500.000 per a l’expropiació de l’última parcel·la necessària. El nou Hospital de Campanar disposarà de 1,5 milions per a iniciar l’expedient, mentres que quasi 30 milions es dedicaran a la reforma de l’hospital de Vila-Joiosa, 17 milions a l’ampliació de l’Hospital Vega Baixa d’Orihuela i 14 milions a ampliar l’Hospital Clínic de València. Estos projectes apunten a una renovació progressiva de la xarxa hospitalària, amb obres de millora estructural i ampliació d’espais.
Atenció Primària
En l’àmbit de l’Atenció Primària, la dotació se situa en quasi 1.800 milions d’euros. Dins d’esta quantitat es reserven 5 milions per a posar en marxa els Centres d’Atenció Urgent 24 hores, concebuts per a alliberar capacitat en els centres de salut i reduir la pressió sobre les urgències hospitalàries. Estos nous recursos es complementaran amb un assistent virtual dissenyat per a donar resposta al 100% de les anomenades als centres, i amb la figura de l’escriba digital, que permetrà transcriure la informació clínica del pacient i agilitzar el treball administratiu dels professionals.
En infraestructures d’Atenció Primària, el pressupost arreplega 89 milions d’euros, un 10% més que en l’exercici anterior. Esta partida es dirigirà a construir nous centres de salut, reformar els ja existents o iniciar la tramitació d’altres projectes. L’objectiu és acostar els servicis sanitaris a l’entorn dels pacients i millorar la qualitat dels espais, la qual cosa impacta directament en l’atenció diària.
Salut mental
Les polítiques de salut mental reben 219 milions d’euros, un 14% més, destinats a les mesures del Pla de Salut Mental i Addiccions 2024-2027. Entre estes actuacions figuren noves unitats hospitalàries específiques per a l’atenció a adolescents, 8 unitats de neurodesenrotllament centrades en l’abordatge del TDAH i l’autisme refractari, i 23 Unitats de Prevenció Indicada de les Addiccions per a adolescents. A més, s’implantaran Hospitals de Dia per a Patologia Dual i es posaran en marxa 18 hospitals de dia per a adults i altres 18 per a xiquets i adolescents, reforçant l’atenció intensiva sense ingrés.
Digitalització
En el capítol de digitalització, el pressupost dedica 140 milions d’euros a avançar en la implantació de la Història Clínica única, el desplegament de la qual començarà en l’Agrupació Sanitària Interdepartamental València Oest, que integra els departaments de València-Hospital General, Requena i Manises. També s’impulsarà l’Anell Digital i la incorporació de ferramentes d’Intel·ligència Artificial, amb l’objectiu d’integrar la informació sanitària, millorar la presa de decisions clíniques i optimitzar els recursos.
Resposta i seguiment
El conseller va destacar que, segons les seues dades, s’han reduït les llistes d’espera de prioritat 1, que passen de 61 a 24 dies, la qual cosa suposa una disminució significativa en els casos més urgents. En els programes de cribratge, la mitjana entre la sospita del cas i l’inici del tractament se situa en 8,14 setmanes, la qual cosa es presenta com un indicador de millora en la detecció i resposta primerenca a determinades patologies.
Intervenció de Vox
En el debat parlamentari també va intervindre Vox. La diputada Ana Vega va afirmar que el sistema sanitari existix per a servir primer als valencians i després a la resta d’espanyols, i va sostindre que els diners destinats a l’atenció sanitària d’immigrants en situació irregular haguera ajudat molt a reduir les llistes d’espera. El conseller va apuntar que podia estar d’acord amb esta valoració en eixa qüestió, alineant-se parcialment amb la crítica plantejada des d’este grup polític.
