José Luis Morales es va acomiadar del Llevant i de la seua afició després de completar una etapa de deu temporades en el club granota, en les quals va disputar 377 partits. El davanter madrileny, que marxa a punt de complir 39 anys, va explicar que l’ascens a Primera Divisió reeixit fa un any a Burgos li va permetre traure’s la espinita que arrossegava des que va abandonar l’entitat en 2022 després del descens a Segona.
Decisió i segona oportunitat
Segons va relatar en la seua compareixença, tornar al club va ser una decisió marcada pel desig de retornar a l’equip a la màxima categoria. Va contar que des que va tornar, la seua única obsessió havia sigut ajudar el Llevant a pujar a Primera i que l’ascens a Burgos va tancar una ferida que li havia quedat oberta per aquell descens. Per a Morals, esta etapa ha sigut una segona oportunitat que, lluny de ser negativa, s’ha convertit en una de les més importants de la seua carrera.
El màxim golejador històric del Llevant en Primera i Segona Divisió, amb 83 punts, va recordar que va arribar al club en 2011 per a incorporar-se al filial i que des de llavors va construir una trajectòria marcada per l’esforç i la identificació amb els colors granotas. Va subratllar que este comiat suposa posar punt i final a un cicle molt llarg, en el qual ha passat de promesa del filial a referent del primer equip.
Motivació per vestir de nou la samarreta
Morales va destacar també que complir el somni de tornar a vestir la samarreta del Llevant en Primera Divisió va ser una de les grans motivacions que va tindre quan va decidir tornar després del seu pas pel Vila-real entre 2022 i 2024. Va explicar que sentia la necessitat de tornar al lloc on havia sigut feliç i de fer-lo en la categoria en la qual el club i l’afició consideren el seu hàbitat natural. En la seua opinió, esta temporada es resumix en una sola paraula: equip, una idea que va voler remarcar com a síntesi de l’esforç col·lectiu dels últims mesos.
Últim missatge: esforç i satisfacció
En el seu discurs, el davanter va incidir en què havia fet tot el que era a la seua mà per a ajudar al club. Va relatar que s’havia buidat en cada partit i en cada entrenament i, amb un llenguatge molt directe, va dir que havia corregut com un cabró per a aconseguir el que ha aconseguit. Va assegurar que marxa satisfet perquè sent que totes eixes carreres han servit per a deixar el seu nom lligat al Llevant i per a contribuir dins del camp al creixement de l’equip.
A la roda de premsa van acudir familiars i amics del jugador, a més del president del club, Pablo Sánchez, i diversos companys d’esta última temporada, com Pablo Martínez, Matturro o Álex Primo. La sala de premsa del Ciutat de València es va quedar xicoteta davant l’expectació generada pel comiat, reflex de la rellevància que ha tingut Morals per al levantinismo durant més d’una dècada.
Balanç d’una etapa i mirada al futur
Durant una mica més d’una hora, Morals va repassar un a un als entrenadors que ha tingut en el Llevant, des de la seua etapa en el filial fins a l’últim tècnic, el portugués Luís Castro. En fer este recorregut, va deixar entreveure la importància que han tingut eixos entrenadors en la seua evolució i també que la falta d’oportunitats en el tram final ha sigut clau per a entendre que la seua etapa en el Ciutat de València havia arribat a la seua fi.
Va reconéixer que la temporada ha sigut la que ha sigut i que el seu treball diari ha passat per entrenar per a ajudar als seus companys, encara que no sempre haja tingut el protagonisme que desitjava. Va admetre obertament que li hauria agradat seguir i que vol gaudir del futbol, però va recordar que en els clubs hi ha persones que prenen decisions. Ara, va remarcar, és ell qui ha de decidir el seu futur i va deixar clar que la seua intenció és continuar jugant.
Reconeixement a l’afició
En el seu missatge va haver-hi també espai per a l’afició del Llevant, amb la qual va viure moments de tensió arran de la seua eixida en 2022, després del descens a Segona. Morales va voler agrair el suport rebut i va assenyalar que ara es canvia de bàndol per a unir-se a la graderia. En les seues paraules, va donar les gràcies per cada abraç i somriure, per la forma en què la unflada li ha transmés el que significa el club per a ells i per cada veu d’alé quan la situació esportiva era complicada.
Va recordar que moltes persones no van entendre la seua eixida en aquell moment, però va apuntar que van existir circumstàncies que van impedir que poguera continuar. No obstant això, va valorar que, amb el seu retorn, l’afició va tornar a demostrar-li el seu carinyo i confiança, alguna cosa que considera fonamental en esta etapa final de la seua trajectòria en el Llevant. Eixa reconciliació amb la graderia ha sigut, segons les seues paraules, un dels aspectes que més tranquil·litat li deixa en el seu adeu.
Deute i compromís
Morales va afirmar que marxa amb la consciència tranquil·la respecte a la seua eixida de 2022, encara que va admetre sentirse responsable del descens. Va aclarir que no té remordiments, però sí la sensació que aquell no va ser el millor moment per a marxar-se i que per això es va sentir en deute amb el club. Entenia que havia d’ajudar el Llevant a tornar a Primera Divisió, una categoria que considera el lloc que li correspon per la seua història, per la seua afició i per totes les persones que treballen en l’entitat.
Eixe deute moral amb el club va quedar saldada, al seu juí, amb l’ascens a Burgos, que va convertir el seu retorn en una segona oportunitat aprofitada. Amb eixa idea de missió complida, el davanter madrileny posa fi a la seua etapa en el Llevant, deixant una petjada estadística i emocional que li situa com un dels noms propis de la història recent del club granota.
