Condena a una clínica privada i al seu cirurgià a indemnitzar amb 92.088 euros
Un jutjat civil de Castelló ha condemnat a una clínica privada i al seu cirurgià a indemnitzar amb 92.088 euros a una pacient de 49 anys per les greus seqüeles patides després de la col·locació negligent d’un baló intragàstric. La dona va arribar a patir un xoc sèptic i una fallada multiorgànica que, segons els perits mèdics, fins i tot va poder costar-li la vida.
La sentència del Jutjat de Primera Instància número 1 considera que tant la clínica com el metge van actuar de forma manifestament negligent, especialment en l’atenció posterior a la intervenció. La fallada incidix en què es tractava d’una pacient amb riscos associats a la seua situació prèvia, per la qual cosa el procediment requeria un control més estricte i una valoració més prudent abans de la seua realització.
El tribunal aconseguix estes conclusions després d’analitzar els informes dels perits mèdics, que destaquen que la intervenció no sols va ser inadequada pels antecedents de la pacient, sinó que a més es va desenrotllar sense el seguiment clínic necessari. Esta combinació de factors va incrementar el risc de complicacions greus i va prolongar el temps fins que va rebre l’atenció hospitalària adequada.
Cronologia de la intervenció i de les complicacions
La pacient va ser intervinguda el 28 de juny de 2024, data en la qual se li va implantar el baló intragàstric. En els dies posteriors no va ser examinada presencialment per cap facultatiu, malgrat tractar-se d’un procediment invasiu que requerix revisions per a comprovar la tolerància al dispositiu i l’aparició de possibles símptomes d’alarma.
El 28 de juliol la dona va començar a sentir-se malament i va contactar amb la clínica. Va ser atesa en dos ocasions per telèfon, per personal que no es va identificar com a metge, i se li van prescriure medicaments sense una valoració presencial. Al no millorar el seu estat i empitjorar la seua situació clínica, va haver de ser traslladada a l’Hospital de La Plana de Vila-real.
En este centre va ser intervinguda d’urgència en presentar un quadre de xoc sèptic i fallada multiorgànica secundària a una infecció greu. A causa de l’evolució del seu estat, va ser derivada a l’UCI i, el 6 d’agost, va haver de sotmetre’s a una nova intervenció per una perforació gàstrica. A més, va desenrotllar un edema generalitzat secundari a la desnutrició severa que va patir durant este període, així com un abscés intraabdominal.
Segons arreplega la sentència, la pacient va rebre diferents tractaments tant a l’hospital com posteriorment en el seu domicili fins al 18 d’octubre, data en la qual va ser donada d’alta, encara que amb seqüeles derivades de tot el procés. Estes seqüeles, juntament amb el risc vital que va arribar a afrontar i el llarg període de convalescència, es tenen en compte a l’hora de fixar l’import de la indemnització.
Responsabilitat per falta d’informació i seguiment
La decisió judicial afirma que existix responsabilitat de la part demandada no sols per realitzar una intervenció que estava desaconsellada pels antecedents mèdics de la pacient, sinó també pel dèficit en el consentiment informat i pel seguiment posterior. La resolució assenyala que la dona no va poder prendre una decisió conscient i lliure al no haver sigut advertida de manera adequada dels riscos concrets derivats del seu historial clínic.
El jutge subratlla a més que es va produir un seguiment negligent que va obviar símptomes clars d’una possible obstrucció intestinal, la qual cosa va retardar el diagnòstic i va agreujar el quadre clínic fins a desembocar en el xoc sèptic i la fallada multiorgànica. Este encadenament d’errors, tant en la indicació del tractament com en la vigilància posterior, fonamenta l’obligació d’indemnitzar a la pacient.
Entre els antecedents rellevants, la resolució destaca que la dona havia sigut operada anys arrere d’una hèrnia de hiat mitjançant una operació de Nissen. Este tipus de cirurgia, segons s’arreplega en la sentència, convertia la col·locació del baló intragàstric en una intervenció completament contraindicada i d’alt risc, per la qual cosa exigia una especial cautela i, si és el cas, la busca d’alternatives terapèutiques.
La sentència estima íntegrament la demanda presentada i reconeix a la pacient la quantia total reclamada, fixada en 92.088 euros. Durant el procediment judicial va quedar acreditat que la col·locació del baló intragàstric estava completament contraindicada pels seus antecedents quirúrgics, fins al punt que l’operació es qualifica com absolutament desaconsellada.
La fallada també analitza l’abast del consentiment informat firmat per la pacient. Encara que consta que va subscriure el document previ a la intervenció, el jutge entén que no va ser informada de la possible complicació específica derivada del seu historial personal, per la qual cosa no va poder valorar correctament les conseqüències reals del procediment ni comparar riscos i beneficis.
Insights: el jutge i els lletrats destaquen que la informació al pacient ha de ser completa i adaptada a les seues circumstàncies, i que el consentiment informat no és una autorització general que permeta qualsevol mal o lesió, sinó un acte específic per a cada intervenció i per a cada pacient, tenint en compte antecedents i alternatives, de manera que la persona puga decidir de forma verdaderament informada.
