La ultradreta imposa l’eliminació del reconeiximent oficial del català a Aragó, que es parla en la Franja d’Aragó o Franja de Ponent, que limita amb la part occidental de Catalunya. Els dos partits, governants després del pacte que han acordat, PP i Vox, contemplen suprimir l’Institut Aragonés del Català i llevar-li i negar-li el caràcter oficial a la llengua parlada històricament i actualment en eixa banda oriental d’Aragó. És una de les zones a on la parla més s’assembla a la valenciana i a on queda ben patent la unitat de tot el nostre domini lingüístic. Hi ha més semblança entre la parla de la Franja, pròpia del català occidental, i la nostra, que entre la d’eixa banda i la del català oriental. És unitat en la diversitat.
Dit això, i tenint en compte la davallada en l’ús social del valencià-català en tota l’extensió on es parla, eixes propostes de l’extrema dreta, també les contemplades a les Illes Balears i a la Comunitat Valenciana, ací per mitjà de l’estrangulament de l’AVL i altres mesures, contribuïxen, en bona mesura, a accelerar eixa baixada. Podem supondre que eixes disposicions d’eliminació i de reducció legals de les parles valencianocatalanes i les de les altres llengües espanyoles perifèriques estaran emparentades amb eixe programa de “prioridad nacional”, dels “patriotes”, prioritat que ja té el castellà, idioma “nacional”. Cal aclarir que eixa “programació”, realment, no és de prioritat, sinó d’exclusió. De migrants, de diferents, i del que es puga excloure de la presència oficial i real de les altres parles hispàniques, en l’ensenyament, en l’Administració, etc.
Com sabem, els contraris al reconeiximent, a la promoció i visibilitat d’eixos altres idiomes, també espanyols, i alhora partidaris del seu arraconament de l’esfera pública, són també, majoritàriament, adeptes a la minorització d’altres realitats i drets, considerats suprimibles pels posseïdors de les “veritats” patriòtiques, com els principis de la llibertat, igualtat i solidaritat polítiques, i socials o culturals com l’equivalència home-dona, la no discriminació per motius econòmics, ètnics, d’origen territorial, d’orientació sexual, el dret al reconeiximent complet dels parlars espanyols perifèrics, etc. Eixe ideari negacioniste i reaccionari és el de Vox, el de Trump, el de Milei i el dels contraris a l’estat de benestar. El que vullga cultura, educació, sanitat i servicis públics de qualitat que se’ls pague, segons algun conseller aulic de la extrema dreta, ja desaparegut. I el que no puga pagar-se’ls, que no en tinga.
Cal fer molta pedagogia per a impedir els atropellaments que albirem en el feixisme espanyol i mostrar la seua cara, que, per altra banda, tampoc amaguen massa, però calen consensos i transversalitats per a aprofundir en els principis de convivència i valors democràtics, establits en els últims quaranta anys, i aixina evitar l’arrelament polític dels que volen impedir eixe estat. I naturalment, solucionar el problema de la vivenda, amb decisió i mirant l’interés dels que la necessiten. I resoldre’n altres, i no crear-ne nous, com eixe de la “prioridad nacional”.
