Mónica Oltra, exvicepresidenta del Consell i candidata a l’alcaldia de València per Compromís, ha assegurat este dimecres que els decrets d’habitatge aprovats pel Govern són ‘un punt de partida, no de llegada’ i que cal anar ‘més enllà’ per garantir realment el dret a un sostre digne.
En un desdejuni informatiu a València, Oltra ha vinculat el debat actual sobre l’habitatge amb el cas de desnonament de Maricarmen, una dona molt major i amb malalties cròniques. Ha explicat que este cas ‘ha sigut una xispa que ha alçat la indignació ciutadana’ i ha fet prendre consciència del problema, però ha advertit que, ‘lamentablement’, hi ha ‘moltes Maricarmen’ a Espanya.
La candidata de Compromís ha considerat que el decret del Govern sobre desnonaments ‘arriba tard’. A més, ha remarcat que cal anar ‘més enllà de només parar els desnonaments momentàniament a famílies vulnerables’ i abordar l’accés real i estable a l’habitatge.
Segons ha explicat, fa uns anys amb un salari mitjà es podia accedir a una vivenda i mantindre la resta de gastos bàsics. En canvi, ara moltes famílies no poden assumir alhora el cost de l’habitatge i les despeses necessàries per viure, cosa que estreta encara més la seua economia diària.
Oltra ha defensat que l’habitatge ‘és un dret, i com a tal ha de ser tractat’. Per això ha insistit que els decrets actuals del Govern no representen ‘una solució a llarg termini’, sinó només mesures inicials que cal completar amb una reforma legislativa més profunda.
Regular els lloguers indefinits
La candidata ha proposat legislar contractes de lloguer indefinits, perquè les famílies puguen planificar el seu projecte de vida sense por a haver de marxar. També ha plantejat que les persones jurídiques no puguen ser propietàries d’habitatges, excepte en alguns casos concrets que es puguen justificar.
Segons Oltra, esta mesura ‘frenaria el pas a les Socimis, fons voltor i tots els que provoquen l’especulació i l’increment infernal’ dels preus de l’habitatge. Ha defensat que fan falta lleis que no només paren desnonaments puntuals, sinó que eviten que els béns immobiliaris estiguen concentrats en mans de molt pocs actors.
Oltra ha tornat a insistir que és necessari regular els lloguers indefinits. A parer seu, la gent ha de poder construir el seu projecte vital sobre una casa estable, sense viure amb la incertesa de si s’acabarà el contracte o si pujaran el preu fins a fer-lo inassumible.
Ha advertit que esta situació ‘genera una ansietat’ que una societat democràtica, que vulga complir amb el dret a l’habitatge reconegut en la Constitució, ‘no es pot permetre’. Per això, ha subratllat que les polítiques públiques han d’orientar-se a protegir este dret bàsic.
En la seua opinió, l’habitatge no ha de ser ‘el negoci de quatre grans grups empresarials’. Ha remarcat que les institucions han de posar límits als interessos especulatius quan entren en conflicte amb la vida quotidiana de la majoria social.
Pel que fa a les mobilitzacions socials per l’habitatge, Oltra ha afirmat que des de la política ‘cal acompanyar-les’. Ha defensat que les protestes s’han de traduir en canvis concrets dins de les institucions, amb normes i polítiques ‘que protegisquen les persones i que no se’ls expropie la vida, perquè no poden viure en la ciutat en la qual volen viure’.
