L’Audiència de València ha ordenat reobrir la investigació per una presumpta agressió sexual denunciada per una dona contra el rector del seu poble l’any 2022, després que el jutjat d’instrucció haguera acordat el sobreseïment provisional basant-se en una valoració de la personalitat de la víctima.
Segons consta en l’auto, al qual ha tingut accés la part recurrent, el tribunal entén que el jutge instructor ha fet ‘una valoració subjectiva de la personalitat de la denunciant, extralimitant-se de les funcions pròpies de la fase d’instrucció’ i que ha avançat juís que corresponen al juí oral.
El sobreseïment inicial
La Secció Civil i d’Instrucció del Tribunal d’Instància número 1 va dictar el passat 13 de març una resolució en què considerava que el relat dels fets de la denunciant no era suficient per a continuar el procediment penal.
En aquella decisió, el jutjat assenyalava que veia ‘plausible’ que la dona haguera pogut interioritzar un fet que no havia ocorregut, a causa de ‘rasgos de trastorno narcicista con un patrón dominante de grandeza y prepotencia’, que es reflectien ‘en la exageración de sus logros y talentos’.
El mateix òrgan afegia que el patró ‘narcisista e histriónico queda patente en su narración de los hechos’, i apuntava que ‘parecían añadirse rasgos de la personalidad paranoide, con desconfianza y suspicacia intensa frente a los demás, sospechando que los demás quieren causarle daño o perjudicarla’.
D’acord amb eixa resolució, el relat apareixia ‘huérfano absolutamente de cualquier otra corroboración, vestigio o indicio periférico’, la qual cosa va portar el jutjat a concloure que no hi havia elements suficients per a mantindre oberta la causa penal.
La correcció de l’Audiència
Ara, l’Audiència de València ha revocat eixe sobreseïment provisional. El tribunal remarca que la funció de la instrucció és arreplegar proves bàsiques i aclarir fets, però no fer valoracions psicològiques profundes sobre la víctima.
En este sentit, recorda que constaven en la causa informes d’una psicòloga i d’un metge forense. Tots dos concloïen que el testimoni de la denunciant ‘era compatible amb la veracitat’, un extrem que el jutjat d’instrucció no havia valorat de manera adequada, segons l’òrgan provincial.
Respecte a les suposades contradiccions en el relat, que el primer auto destacava, l’Audiència assenyala que ‘dicha valoración resulta jurídicamente incorrecta’, perquè les discrepàncies afectaven només aspectes perifèrics.
Entre estos punts secundaris, el tribunal cita ‘el modo de regreso a su domicilio después de los hechos, el grado de desnudez del agresor y la forma concreta en la que se produjeron determinados actos’.
‘Les divergències en aspectes perifèrics no desvirtuen la credibilitat del testimoni quan el relat principal roman ferm i coherent’, afig l’auto de l’Audiència, que dóna més pes a l’estructura general del testimoni que als detalls accessoris.
El tribunal valencià també afirma que no compartix ‘la rotunditat de les manifestacions i conclusions de l’òrgan instructor’ en atribuir a la denunciant determinats trets de personalitat. Considera que este tipus de juís ‘són més propis del juí oral i no estrictament jurídics, sinó més bé psicològics sobre la personalitat de la perjudicada’.
A més, recorda que hi ha en la causa ‘informes pericials de professionals que gonen d’una major capacitació tècnica’ per a valorar estos aspectes, i que han arribat a conclusions diferents de les suggerides pel jutjat d’instrucció.
Com a conseqüència d’esta revisió, l’Audiència de València estima el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la víctima i ordena la continuació del procediment penal pels tràmits legalment previstos.
Això implica que la causa per la presumpta agressió sexual atribuïda al rector no queda arxivada i que el jutjat haurà de continuar investigant. Entre altres qüestions, haurà d’analitzar noves diligències que puguen aclarir els fets denunciats i valorar de nou les proves disponibles abans de qualsevol decisió definitiva.
