L’exsubdelegat del Govern i exregidor socialista a l’Ajuntament de València, Rafael Rubio, processat en el cas Azud, ha sol·licitat al jutjat el sobreseïment i arxiu de la seua imputació pels delictes de suborn i blanqueig de capitals, en afirmar que els indicis que l’afecten són insuficients i que no hi ha proves sòlides que el vinculen a les sigles ‘RR’, associades presumptament a pagaments irregulars.
La defensa de Rubio ha interposat un recurs d’apel·lació contra l’auto d’incoació del procediment abreujat dictat pel jutjat d’instrucció número 13 de València. En este escrit demana que es deixe sense efecte la imputació pel delicte de suborn perquè, segons sosté, no es descriu ni es justifica cap dàdiva concreta, ni un pacte, ni un acte propi del càrrec, ni tampoc una omissió o retard d’un acte que hauria d’haver practicat.
Pel que fa al delicte de blanqueig de capitals, la defensa argumenta que hi ha una ‘falta de base indiciària suficient sobre la procedència delictiva dels fons’. Considera que, sense acreditar d’on procedixen els diners, no es pot sostenir una acusació de blanqueig.
Segons l’escrit presentat, l’auto ‘no concreta quin acte o omissió funcional se li atribuïx, quan, com i a través de qui s’hauria produït l’entrega d’una dàdiva o recepció, ni quin és l’enllaç indiciari entre eixa avantatge i els posteriors ingressos en efectiu’. La defensa subratlla que estos extrems resulten essencials per a definir un possible delicte de suborn.
A més, remarca que la seua condició de regidor i/o portaveu municipal ‘no imposava, per si mateixa, un deure jurídic individual i coercible d’investigar o controlar el deute municipal ni de verificar la seua comptabilització’. Amb això, pretén desvincular les seues funcions polítiques de qualsevol eventual obligació específica relacionada amb els fets investigats.
Sigles ‘RR’ i vinculació amb suposades mordides
En un altre punt clau del recurs, la defensa rebutja la conclusió policial incorporada a l’auto que associa la lletra ‘R’ o ‘RR’ d’una taula interna de costos amb Rafael Rubio i que vincula eixes sigles a una suposada quantitat de 300.000 euros. Sosté que eixa menció ‘no prova, per si sola, ni l’entrega d’eixa suma, ni la seua recepció pel meu mandant, ni el pacte corrupte, ni la finalitat funcional que exigix el tipus’.
La defensa recorda, a més, que ‘en un informe policial es reconeix expressament que es desconeix el rerefons i significat de les anotacions “R” i “R.R.”, encara que es considera (mera sospita) que podrien correspondre’s amb les inicials d’Alfonso Grau i Rafael Rubio’. I afegix: ‘Si R o RR ve referit a una persona concreta (i no a altres circumstàncies i/o funcions) les variables són infinites’.
En este sentit, el recurs incidix que ‘no consta identificada una transferència, entrega, intermediari, suport documental de pagament o comunicació’ atribuïble a Rubio que ‘tanke la cadena inferencial de la proposició i acceptació de la recepció d’una dàdiva concreta’. És a dir, entén que falta qualsevol element objectivable que connecte els apunts comptables amb un cobrament efectiu per part del seu client.
La defensa afirma també que la resolució judicial ‘acumula sospites, hipòtesis no contrastades, especulacions de tercers, però sense individualitzar l’element nuclear del suborn’. El resultat, segons sosté, seria ‘una imputació fonamentada en una hipòtesi menys vàlida que qualsevol de les contràries’.
Per tot això, conclou que ‘no s’identifica un acte funcional concret, contrari als deures inherents al càrrec, ni un acte degut que el recurrent tinguera el deure jurídic de realitzar; no s’individualitza una dàdiva, promesa o retribució efectivament rebuda; no s’acredita l’entrega o recepció de cap quantitat; i tampoc es raona el nexe teleològic entre una avantatge determinada i una actuació funcional de Rafael Rubio’. Per este conjunt de motius sol·licita ‘el sobreseïment lliure i arxiu’ de les actuacions quant a la imputació de suborn.
En relació amb el blanqueig de capitals, el recurs recorda que l’acusació ‘deu aportar indicis suficients que els concrets fons objecte de les operacions tenen procedència criminal’. La defensa entén que açò no s’ha produït i demana el sobreseïment d’esta imputació per ‘inexistència d’una font delictiva prou determinada’ que permeta connectar clarament els diners investigats amb un delicte previ.
Finalment, i de manera subsidiària, en cas que el tribunal no estime el sobreseïment i arxiu total de la imputació pels delictes de suborn i blanqueig de capitals, la defensa de Rubio sol·licita ‘el sobreseïment provisional d’ambdós extrems per insuficiència d’indicis racionals de criminalitat’. Amb això pretén, almenys, que la causa quede suspesa mentre no apareguen nous elements que reforcen les sospites existents.
