Policia Nacional i Guàrdia Civil han compartit amb les comunitats autònomes informació detallada per reforçar la vigilància als museus, després del canvi en el perfil dels robatoris i dels tres colps registrats en els últims mesos a Badajoz, Albacete i al Museu de Villena, a la província d’Alacant.
El Ministeri de Cultura, a través de la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts, ha impulsat esta reunió de coordinació. Han participat directors generals de Cultura i Museus de les comunitats autònomes, la Brigada de Patrimonio Histórico de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i representants de diverses policies autonòmiques.
Reunió per millorar la coordinació
Segons ha explicat el departament que dirigix Ernest Urtasun en un comunicat, esta ha sigut la segona reunió d’este tipus. La primera es va celebrar el passat 28 d’agost i allí es va acordar la conveniència de mantindre un nou encontre. L’objectiu era aprofundir en la coordinació entre administracions i remarcar la importància de seguir les indicacions de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.
En este nou encontre, Policia Nacional i Guàrdia Civil han traslladat dades que poden resultar útils per protegir millor els museus. S’han centrat especialment en el canvi en la manera d’actuar dels lladres que sustrauen peces d’or, plata, metalls i pedres precioses. Este patró s’ha detectat en institucions museístiques de tota Europa i ha portat el Ministeri a reforçar també els protocols en aquells museus de competència estatal.
Crítiques de la Generalitat per la falta de pla concret
Per part de la Comunitat Valenciana han acudit a la reunió la directora general de Patrimoni Cultural, Blanca Camarena, i el director gerent del Consorci de Museus de la Comunitat, Nicolás Bugeda, segons ha informat la Generalitat en una nota de premsa.
Durant la trobada, els representants valencians han reclamat al Ministeri que col·labore de manera més estreta amb els ajuntaments en matèria de seguretat. També han demanat que es clarifique des de quan el departament d’Ernest Urtasun disposa d’informes de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat sobre robatoris en museus.
La Generalitat ha assenyalat que la reunió ha conclòs sense que el Ministeri haja presentat un pla de treball concret. Segons eixa valoració, s’ha perdut una ‘oportunitat magnífica per a avançar en matèria de seguretat’, perquè després de la reunió ‘no hi ha res nou damunt la taula’.
Un patró de robatori cada volta més violent
En els últims mesos, Europol ha alertat mitjançant un informe que els robatoris en museus europeus estan canviant de patró. Ja no responen només al model tradicional de delinqüència organitzada especialitzada i discreta, sinó que presenten un perfil més violent, agressiu i orientat al benefici ràpid.
Segons descriu Europol, s’ha passat del lladre especialista que estudiava l’edifici, actuava amb sigil i evitava qualsevol confrontació, a autors que forcen portes i vitrines amb maços, destrals, palanques i, fins i tot, explosius. En alguns casos recorren a armes de foc per intimidar vigilants i visitants, cosa que incrementa el risc per a les persones.
En el que portem de 2026, tres robatoris han sacsat el panorama museístic espanyol. El primer va tindre lloc el 25 d’abril al Museo Arqueológico Provincial de Badajoz, on van ser sostretes més d’un centenar de monedes històriques del conegut Tesoro de Villanueva. Els lladres van accedir per la part posterior, van forçar una reixa i van trencar la vitrina on es custodiaven les peces.
El segon robatori es va produir la nit del 27 al 28 de juliol al Museo de Albacete. Quatre encaputxats van robar unes 200 monedes d’or de diverses col·leccions. Van entrar després de botar la tanca i trencar una finestra, en un colp executat amb gran rapidesa.
El tercer va ser el 27 d’agost, quan almenys tres encaputxats van perpetrar un assalt exprés al Museu de Villena. En eixa actuació es van emportar gran part del Tesoro de Villena, considerat un dels conjunts d’orfebreria més valuosos de l’Edat del Bronze a Europa.
El doctor en Història José Fernando Domene ha advertit sobre el possible destí d’este tresor. Segons ha indicat, el conjunt podria acabar fos per a vendre l’or en lingots a preu de mercat o passar a mans de col·leccionistes privats multimilionaris.
També ha assenyalat, en declaracions a EFE, que existix la possibilitat que haja sigut un robatori per encàrrec, amb peces ja apalabrades o venudes. En la seua opinió, el menys probable és que el tresor arribe a una subhasta, perquè les peces serien reconegudes de seguida.
