L’Advocacia General de la Generalitat ha presentat un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem contra diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que en juliol va rebutjar els recursos de lesivitat de la Generalitat contra delegacions de competències signades pel Consell del Botànic en funcions, vinculades a actuacions valorades en uns 65 milions d’euros dins del Pla Edificant.
La Sala Contenciosa-Administrativa del TSJCV va considerar en eixes resolucions que les delegacions qüestionades podien encaixar-se dins del denominat despatx ordinari d’assumptes d’un govern en funcions. Per este motiu va desestimar la petició de la Generalitat, que buscava declarar-les lesives per als interessos de l’Administració autonòmica.
Segons ha explicat el Consell en un comunicat, la decisió d’acudir ara al Suprem respon a la voluntat d’aconseguir un aclariment definitiu. En paraules de la Generalitat, es busca un pronunciament sobre una qüestió que es considera d’‘especial rellevància institucional’.
Les delegacions de competències afectades es van aprovar en juliol de 2023, una vegada celebrades les eleccions autonòmiques i amb el Consell del Botànic ja en funcions. D’acord amb la informació facilitada per la Generalitat, eixes decisions van comprometre actuacions valorades en al voltant de 65 milions d’euros a favor de diversos ajuntaments.
Estos fons tenien com a objectiu la realització de treballs de reforma i manteniment en centres educatius, en el marc del Pla Edificant. Es tracta de compromisos de despesa i inversió que, segons remarca l’actual Executiu valencià, afecten diversos exercicis pressupostaris futurs.
L’Advocacia de la Generalitat ha analitzat les resolucions del TSJCV i ha elaborat informes que, segons sosté el Consell, avalen la presentació dels recursos de cassació. Estes anàlisis conclouen, segons la Generalitat, que els recursos de lesivitat ‘no van respondre a criteris polítics, sinó a la voluntat de clarificar i delimitar quin ha de ser l’abast de les decisions d’un govern en funcions’.
En eixa mateixa línia, la Generalitat assenyala que esta revisió resulta especialment rellevant quan les decisions en qüestió impliquen compromisos i inversions de caràcter plurianual. Estes decisions es carreguen a exercicis pressupostaris posteriors i poden condicionar la gestió del govern entrant, segons destaca l’Administració autonòmica.
La Generalitat defensa que una de les obligacions bàsiques de qualsevol administració és ‘vetlar per la correcta utilització dels recursos públics i fiscalitzar aquells procediments que es consideren susceptibles d’afectar els interessos generals de l’Administració’. Per això considera necessari esclarir els límits d’actuació dels governs cessats que continuen en funcions.
Educació vincula el cas a l’interés general
La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, departament directament relacionat amb el Pla Edificant, subratlla que el debat obert és estrictament jurídic. Segons afirma, esta discussió ‘trascendeix qualsevol consideració política’ i respon a ‘una qüestió d’interés general’ relacionada amb el funcionament institucional de les administracions públiques.
Des d’Educació es considera necessari que el Tribunal Suprem es pronuncie sobre este assumpte per a establir doctrina. A juí de la Conselleria, resoldre este debat ajudarà a evitar conflictes similars en el futur quan un govern es trobe en situació de gestió en funcions.
La Generalitat conclou que ‘l’important en este assumpte és determinar on comencen i on acaben les competències d’un govern que ha cessat i roman en funcions’. A més, veu clau ‘esclarir fins a quin punt pot adoptar decisions que comprometen el pressupost i la capacitat de gestió de l’executiu entrant durant els exercicis següents’.
Ara serà el Tribunal Suprem qui haurà de decidir si admet els recursos de cassació i, en el seu cas, si revisa el criteri del TSJCV sobre què pot considerar-se despatx ordinari d’assumptes per a un govern autonòmic en funcions.
