El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha desestimat diversos recursos de la Generalitat que demanaven declarar lesives les delegacions de competències del Pla Edificant acordades en 2023, en plena etapa de Consell en funcions, a favor d’ajuntaments com els de Burjassot, Mislata, Senyera o Casinos per a obres de manteniment en centres educatius sufragades amb fons autonòmics.
La Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del TSJCV ha considerat que estes delegacions sí podien ser aprovades per un Consell en funcions. El tribunal entén que es tractava d’un ‘despatx ordinari d’assumptes públics’ i, per tant, no vulneraven els límits d’un govern en esta situació.
Recursos contra acords de juliol de 2023
En maig de 2024, el nou Consell ha intentat declarar lesius els acords de juliol de 2023 de la Conselleria d’Educació, aleshores en mans de l’anterior Govern valencià i ja en funcions. Aquells acords delegaven en diversos ajuntaments l’execució d’obres de manteniment i reforma en col·legis públics, amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.
Després d’esta declaració de lesivitat, la Generalitat ha presentat els corresponents recursos contenciosos administratius davant el TSJCV. En ells sol·licitava que la Sala declarara l’anul·labilitat dels actes administratius que la pròpia Administració autonòmica havia qualificat com a lesius.
L’Advocacia de la Generalitat argumentava que eixes delegacions de competències en ajuntaments, acordades per Educació en juliol de 2023, eren actes que un Consell en funcions no podia adoptar. A més, al·legava que implicaven compromisos de gasto anuals i plurianuals molt elevats.
Segons estes al·legacions, l’import total dels compromisos associats a les delegacions rondava els 52 milions d’euros. L’Advocacia advertia que eixa quantia afectaria no sols la legislatura següent, sinó també possibles legislatures futures. També sostenia que no s’havia motivat adequadament l’interés general que justificava les delegacions.
El TSJCV, però, ha rebutjat tots estos arguments després d’analitzar la legislació aplicable i la jurisprudència del Tribunal Suprem. La Sala conclou que els actes de delegació declarats lesius no desborden ‘els límits del despatx ordinari dels recursos públics’.
Delegacions habituals des de 2017
El tribunal subratlla que esta cessió de competències ‘no pot tindre’s per inusual o extraordinària’. Recorda que, des de 2017, la Generalitat ha acordat un total de 835 delegacions dins del marc d’Edificant i d’esta política d’infraestructures educatives.
D’eixes 835 delegacions, només 15 es van produir durant l’interregne en què el Govern de la Generalitat va romandre en funcions. Esta dada figura en un informe de desembre de 2024 elaborat per la llavors cap del Servei de Coordinació d’Infraestructures i Gestió del Programa Edificant.
Les sentències destaquen, a més, que ‘la delegació produïda no comporta la incorporació de noves directrius d’ordenació política’. En una de les resolucions, referida a l’Ajuntament de Burjassot, la Sala indica que l’abast d’estos acords és ‘purament singular i s’esgota en l’execució de l’acte’.
Per això, el TSJCV conclou que la delegació ‘impedix la seua consideració com a directriu d’ordenació futura’. És a dir, entén que no marca una nova línia política, sinó que simplement aplica decisions ja adoptades anteriorment.
Els magistrats assenyalen també que ‘que el Pla Edificant siga un instrument pel qual s’executa la política d’infraestructures educatives de la Generalitat, o que la delegació de competències dins d’eixe marc siga una decisió que executa una concreta política de planificació, no comporta la introducció de noves directrius d’ordenació política, sinó només –i a tot estirar– execució de les ja presents’.
Les sentències dictades ara pel TSJCV, que encara poden ser recorregudes en cassació, condemnen la Generalitat al pagament de les costes processals. Açò implica que l’Administració autonòmica haurà d’assumir les despeses judicials generades pels recursos.
Reaccions dels ajuntaments afectats
Després de conéixer les resolucions, l’alcalde de Burjassot, Rafa García, ha celebrat el criteri del tribunal. ‘L’Ajuntament de Burjassot no podia acceptar sota cap concepte que les nostres i nostres xicotets es veren menyspreats per una Conselleria o una Generalitat que el que volia era no fer les millores en els Centres Educatius’, ha afirmat.
García ha defensat que ‘Edificant porta en marxa des de l’any 2017’. Segons ha assenyalat, existia ‘suficient normalitat i acte ordinari’ per a continuar treballant pel benestar de la comunitat educativa. Per això, ha considerat adequat ‘acceptar la delegació de competències, encara que fora en període de transició’. ‘Així ho ha entés la Sala’, ha remarcat l’alcalde en un comunicat.
Per la seua banda, l’alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, ha expressat el seu suport a la decisió a través de les xarxes socials. Ha assegurat que continuaran ‘defenent l’educació pública i els interessos de la ciutat de Mislata’, en referència als projectes d’Edificant i a les inversions lligades a les delegacions ara avalades pel TSJCV.
