L’artista Artur Heras, figura central de l’art contemporani valencià i referent del nou realisme i el pop art, ha mort este dijous als 81 anys, segons ha comunicat l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdá, que ha anunciat també l’inici dels tràmits per a nomenar-lo fill predilecte de la ciutat onde va nàixer.
Cerdá ha fet pública la notícia a través de les xarxes socials. L’alcalde ha subratllat que Heras, nascut a Xàtiva en 1945, deixa segons les seues paraules ‘una obra imprescindible, una mirada crítica i compromesa i un llegat que forma part també de la ciutat’. Amb este reconeixement institucional, el consistori vol remarcar el vincle profund de l’artiste amb Xàtiva.
Des de l’Ajuntament han lamentat profundament la pèrdua. En un missatge oficial han remarcat que la ciutat perd ‘un creador compromés, amb una trajectòria artística i intel·lectual imprescindible, que va contribuir a projectar el nom de Xàtiva molt més enllà de les seues fronteres’. Així, han posat l’accent en el paper d’Heras com a ambaixador cultural de la localitat.
Les autoritats municipals han traslladat igualment el seu condol a la família, a les amistats i a tota la comunitat cultural. Han ressaltat que la seua mort deixa un buit important en l’escena artística valenciana, ja que la seua influència ha arribat a diverses generacions de creadors i professionals de la cultura.
Trajectòria i influència artística
Artur Heras ha sigut un destacat representant del nou realisme i del pop art amb mirada crítica. La seua obra s’ha exposat a València i també en nombroses ciutats d’Espanya i de l’estranger. Entre estes ciutats destaquen Barcelona, Madrid, Sevilla, Múnic, Ciutat de Mèxic, Pamplona, París o Perpinyà, fet que mostra l’abast internacional de la seua trajectòria.
L’artiste va descobrir el pop art crític als 18 anys. A partir d’eixe moment es va integrar en una generació que va renovar profundament el panorama plàstic valencià dels anys seixanta. Junt amb Manuel Boix i Rafael Armengol, va formar part d’un nucli creatiu que ha marcat una època en la Comunitat Valenciana i que ha contribuït a situar l’art valencià en el mapa estatal i europeu.
Heras es va formar en l’Escola Superior de Belles Arts de San Carlos de València. El seu llenguatge artístic combina iconografia pop, ús del collage, ironia conceptual i una reflexió constant sobre la memòria i la societat. Estes característiques han conferit a la seua obra una identitat pròpia i fàcilment recognoscible per crítics i públic.
A més de pintor i escultor, també va destacar com a dissenyador i gestor cultural. Va dirigir la Sala Parpalló de València, que s’ha convertit en un referent cultural. Durant la seua etapa al capdavant d’este espai va impulsar exposicions i projectes que van reforçar el paper de la institució com a plataforma per a l’art contemporani.
Condol i reconeixements institucionals
El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha expressat el seu condol a través de les xarxes socials. Ha assenyalat que ‘hui perdem un artista que va saber mirar i contar la nostra terra d’una manera única. La seua obra queda entre nosaltres i continuarà formant part de la nostra cultura i de la nostra memòria’. També ha transmés ‘tot el seu afecte’ a la família, als amics i als companys del món de l’art.
Per la seua banda, la secretària general del PSPV-PSOE i ministra, Diana Morant, ha remarcat que Heras ha sigut ‘una figura imprescindible de l’art i la cultura valenciana’ i ‘un artista compromés amb la nostra terra, que va fer de la seua obra una manera de contar-nos i de reivindicar-nos’. Morant ha qualificat l’artiste com ‘un orgull per a Xàtiva i per a tots els valencians’.
La ministra ha enviat també un missatge d’afecte a les persones més pròximes a l’artista. En un text publicat en la plataforma X ha afegit: ‘Una abraçada molt gran a la seua família i a totes les persones que hui el troben a faltar’. Estes mostres públiques de condol s’unixen a les de molts professionals i entitats culturals que han volgut destacar la petjada d’Artur Heras en l’art valencià contemporani.
