La presa de possessió de Nuria Martínez com a consellera de Servicis Socials i Justícia ha iniciat este divendres el sisé Consell de la legislatura. El nou departament unifica les competències de les dos àrees i situa Martínez com a quarta autoritat jeràrquica, després de les tres vicepresidències.
El president Juanfran Pérez Llorca ha reduït d’onze a deu el nombre de conselleries. La cartera que assumeix Martínez és la tercera amb més pressupost del nou executiu.
El canvi s’ha produït després del cessament de Elena Albalat com a consellera de Servicis Socials, Família i Infància. Albalat serà cap de llista del PP al Congrés per Castellón en les eleccions generals del 29 de novembre.
Els canvis del sisé Consell
El nou ajust reorganitza les àrees de Servicis Socials i Justícia en una sola conselleria. Així, Martínez passa a dirigir un departament que concentra les competències dels dos àmbits.
La nova estructura manté les tres vicepresidències i compta amb deu conselleries. La incorporació de Martínez obri una nova etapa en la composició del govern autonòmic.
Sis governs des de 2023
La legislatura va començar a mitjan 2023, amb Carlos Mazón com a president de la Generalitat. El seu primer govern va prendre possessió el 17 de juliol d’aquell any, després del pacte postelectoral entre el PP i Vox. Dos dies més tard, Mazón va presentar un executiu amb sis membres del PP i tres de Vox.
Aquell primer govern tenia nou conselleries, a més de la Presidència de la Generalitat. Dos departaments tenien rang de vicepresidència.
La primera vicepresidència i la Conselleria de Cultura i Esport van quedar en mans de Vicente Barrera (Vox). Susana Camarero va assumir la segona vicepresidència i la Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda.
Vox també va gestionar la Conselleria de Justícia i Interior, amb Elisa Núñez al capdavant, i la d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, dirigida per José Luis Aguirre.
El segon executiu va arribar després de la decisió de Vox d’abandonar els governs autonòmics de coalició. Mazón va destituir els tres consellers de Vox l’11 de juliol de 2024 i, l’endemà, va anunciar un govern format només per membres del PP.
La remodelació va reduir les conselleries de nou a huit. També va suprimir la primera vicepresidència i va traslladar Cultura a Educació i Esport a Presidència.
Salomé Pradas va passar de Medi Ambient a Justícia i Interior. Vicente Martínez Mus va ocupar Medi Ambient, mentre que Miguel Barrachina, aleshores síndic del PP en Les Corts, va assumir Agricultura.
La dana va provocar una tercera remodelació quatre mesos després. La tragèdia del 29 d’octubre de 2024 va deixar 233 persones mortes i pèrdues milionàries.
El nou executiu va reforçar l’àrea de reconstrucció i va recuperar dues vicepresidències. Francisco José Gan Pampols va dirigir la Vicepresidència Segona i la Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social.
El govern va arribar a deu conselleries, a més de la Presidència. Salomé Pradas va eixir de l’executiu i es va crear la Conselleria d’Emergències i Interior, dirigida per Juan Carlos Valderrama.
Nuria Martínez va entrar aleshores com a consellera de Justícia i Administració Pública. Camarero va assumir la primera vicepresidència i la portaveu.
A més, Ruth Merino va deixar la portaveu i les competències d’Administració Pública. Nuria Montes va cessar com a consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, i Marián Cano la va substituir.
La marxa de Gan Pampols va obrir una quarta etapa. Mazón, com a president en funcions, va firmar una nova remodelació després d’anunciar la seua dimissió dos dies abans.
Les competències de recuperació econòmica i social es van integrar amb les de Medi Ambient, Infraestructures i Territori. Vicente Martínez Mus, que ja dirigia este últim departament, va quedar al capdavant de l’àrea unificada.
El primer govern de Pérez Llorca
El cinqué executiu va ser el primer nomenat per Juanfran Pérez Llorca, elegit president de la Generalitat el 3 de desembre de 2025 en substitució de Mazón. Va ampliar les conselleries de nou a onze i va establir tres vicepresidències.
Camarero va continuar com a vicepresidenta primera i va sumar les competències d’Ocupació. Va deixar Servicis Socials, que va assumir Elena Albalat, i la portaveu, que va passar a Miguel Barrachina.
José Díez va assumir la segona vicepresidència i la Conselleria de Presidència. Vicente Martínez Mus va continuar com a vicepresident tercer.
El canvi de major abast va ser el cessament de Ruth Merino. José Antonio Rovira va assumir Economia i Hisenda, així com Administració Pública.
Rovira dirigia fins aleshores la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació. Carmen Ortí va entrar com a nova titular d’Educació, Cultura i Universitats.
