La Audiencia de Valencia ha reobert la causa per presumpte delicte de blanqueig de capitals contra l’exconseller del Govern valencià Rafael Blasco, que hauria pogut cobrar una comissió il·lícita de 600.000 euros en gener de 2008 d’una promotora immobiliària investigada en el cas Azud, després que la Fiscalia haja aconseguit que es revoque l’arxivament inicial en considerar que el delicte encara no ha prescrit.
Segons l’auto, la informació sobre estos 600.000 euros va eixir a la llum arran d’una petició de la Guàrdia Civil a les autoritats suïsses sobre diverses comptes bancàries vinculades a la investigació del cas Azud. Estes dades han sigut clau perquè la Fiscalia haja demanat continuar rastrejant l’origen i el destí dels fons.
Arxiu revocat i argument de la prescripció
La decisió de la Audiencia de Valencia anul·la l’arxiu acordat pel titular del Jutjat d’Instrucció 10 de Valencia, que havia donat per tancada la causa en entendre que els fets estaven prescrits. Este jutjat situava les actuacions investigades entre 2008 i 2012, i fixava com a última relació rellevant el 16 de juliol de 2012.
En canvi, la Secció Tercera de la Audiencia ha estimat el recurs del Ministeri Fiscal. L’auto, al qual ha tingut accés la part personada, recull que la Fiscalia considera ‘procedent averiguar el rastro de estos fondos o su transformación’ per poder acreditar si Rafael Blasco ‘ha podido cometer un delito de blanqueo de capitales y situar con precisión el momento de la comisión del delito, a los efectos de la prescripción’.
La Sala explica que no es pot analitzar la prescripció com si es tractara d’actes aïllats de blanqueig. Entén que s’ha d’estudiar tota l’activitat de suposat rentat de diners en el seu conjunt i, només després, valorar si correspon declarar la prescripció.
En esta línia, l’auto assenyala que la Sala ‘ha entendido que no cabe apreciar aisladamente la prescripción de actos concretos de blanqueo, sino que debe examinarse la actividad de lavado en su integridad y apreciar la prescripción, si fuera procedente, tomando como fecha de inicio del cómputo del plazo la de la última acción de blanqueo ejecutada’.
Sense prescripció i reobertura de la investigació
Partint d’esta interpretació, la Audiencia indica que, ‘si el delito dejó de cometerse en fecha 16 de julio de 2012, el delito de blanqueo imputado todavía no ha prescrito’. L’auto recorda l’article 131.1 del Codi Penal, que establix que ‘prescriben a los quince años los delitos cuando la pena máxima señalada por la ley sea inhabilitación por más de diez años’.
Per això, la Sala conclou que és possible continuar investigant els moviments econòmics analitzats i qualsevol eventual transformació d’estos fons. L’objectiu és determinar si hi ha indicis suficients que Blasco participara en un delicte de blanqueig de capitals vinculat a la comissió de 600.000 euros.
L’auto remarca que ‘es procedente, por tanto, estimar el recurso interpuesto por el Ministerio fiscal a fin de que se proceda a la reapertura de las actuaciones y a la práctica de las diligencias de investigación que se estimen pertinentes para la averiguación de los hechos investigados’. Amb esta decisió, la Audiencia ordena continuar instruint la causa i concreta que contra aquesta resolució no cap ulterior recurs.
A partir d’ara, el jutjat d’instrucció haurà de practicar les diligències que considere necessàries per rastrejar el recorregut dels diners. Entre estes actuacions poden figurar noves peticions d’informació bancària, declaracions de persones investigades o testimonis, i anàlisis de documentació econòmica per aclarir la naturalesa de la comissió investigada.
