Alcaldes de grans ciutats del Mediterrani han manifestat la importància que els veïns puguen continuar vivint a les seues ciutats enfront dels creixents reptes que plantegen la vivenda i el turisme.
Durant l’II Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani celebrat a Màlaga, representants de València, Barcelona, Màlaga, Palma i Cartagena van exposar les seues propostes per a afrontar estes problemàtiques socials i urbanístiques.
L’alcaldessa de València, María José Catalá
Va assenyalar que un dels principals desafiaments és que la població puga habitar en el seu lloc d’origen i va reclamar que l’Estat pose a disposició sòl i vivendes públiques. A més, va destacar que la inseguretat per a propietaris davant la inquiocupación (ocupació il·legal) manté unes 10.000 vivendes buides, dificultant l’oferta residencial. Catalá també va defendre un turisme ordenat i més especialitzat, sol·licitant el corredor ferroviari mediterrani i una aposta per infraestructures hidrològiques avançades.
Jaume Collboni, alcalde de Barcelona
Va emfatitzar el dret dels ciutadans a quedar-se a la seua ciutat, la qual cosa implica generar oportunitats econòmiques. Va destacar que és necessari mantindre l’essència i identitat urbanes, promoure ciutats habitables en contextos de canvi climàtic i permetre que les persones puguen comprar vivenda sense ser expulsats pel turisme o la gentrificació.
L’alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre
Va advocar per conservar la idiosincràsia local i assegurar que els habitants romanguen a la ciutat. Va informar que s’estan construint més de 3.000 vivendes assequibles i que el projecte de vivendes transitòries de lloguer reduït busca que persones majors i altres col·lectius puguen accedir a vivenda digna i estable.
Des de Palma, Jaime Martínez Llabrés
Va destacar la necessitat de recuperar la identitat perduda per la globalització i enfortir la cohesió territorial i social. A més, va reclamar lleis nacionals sobre vivenda i plans estatals per a la regeneració urbana, així com polítiques que incentiven la disponibilitat d’immobles per a lloguer de llarga duració. Va explicar que Palma creix en població malgrat la falta de vivendes, situació complicada per l’elevada pressió turística.
Noelia Arroyo, alcaldessa de Cartagena
Va demanar un pacte estatal de vivenda i va criticar la gestió del sòl públic i la reticència d’organismes com Sareb per a incrementar l’oferta de lloguers. Va assegurar que mesures per a mitigar la por de propietaris a l’ocupació il·legal podrien posar 2.000 vivendes addicionals en el mercat de lloguer.
En relació amb la massificació turística
Collboni va proposar limitar l’oferta de pisos turístics a causa dels seus efectes negatius, subratllant la rellevància de la taxa turística per als ingressos de la ciutat. De la Torre va assenyalar la necessitat de moderar i equilibrar el turisme i va sol·licitar que l’Estat permeta a les ciutats fixar les seues pròpies taxes turístiques per a enfortir l’autonomia local.
Martínez Llabrés va anticipar que l’arribada de turistes seguirà en augment, especialment a Balears i Canàries, responsables de quasi el 40% del turisme nacional, i va considerar necessari compensar eixa pressió amb millors polítiques de vivenda. Va aclarir que Cartagena, amb menor pressió turística, compta amb sòl disponible per a desenrotllament.
En conjunt, els alcaldes del Mediterrani criden a una actuació urgent del Govern per a garantir el dret a la vivenda dels ciutadans, preservar la identitat urbana i regular el turisme massiu que afecta la qualitat de vida.
Esta problemàtica reflectix un debat nacional sobre equilibri entre desenrotllament econòmic, turisme i inclusió social a les ciutats més atractives d’Espanya.