Una catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València ha oferit testimoniatge crucial davant la jutgessa que investiga la gestió de la DANA ocorreguda a l’octubre, assenyalant que l’alerta emesa pels servicis d’emergència va ser tard i no adequada per al moment en què va ser enviada.
Ana Camarasa va explicar que cada emergència requerix un moment oportú per a emetre alertes específiques, subratllant la importància d’enviar avisos primerenc per a minimitzar riscos. Segons l’experta, les alertes tardanes han d’incloure instruccions molt clares d’autoprotecció, com posar-se fora de perill o pujar a plantes altes, especialment si l’avís arriba quan ja s’estan produint inundacions.
La importància del temps en les alertes
La catedràtica va destacar que, si les alertes arriben quan ja hi ha impactes visibles, això pot induir a la població a pensar que encara hi ha temps per a salvar béns materials, posant en risc la vida, situació que segons els testimoniatges familiars va ocórrer en diversos casos durant l’episodi del 29 d’octubre.
Percepció del risc durant la DANA
Respecte a la percepció del risc, Camarasa va detallar que era molt baixa per la distribució de les pluges, perquè mentres plovia en la conca alta, les zones més exposades, situades en la conca baixa, no estaven rebent precipitacions. Això és característic en les rambles on ocorren avingudes sobtades o flaix floods, que passen ràpidament d’estar seques a pics de cabal elevats en poc temps.
Anàlisi crítica de la gestió de les alertes
Esta anàlisi pericial obri una línia crítica sobre la gestió de les alertes en esdeveniments meteorològics extrems i la necessitat de millorar els protocols per a protegir la vida i minimitzar danys materials en futures emergències.
Conclusió
En conclusió, l’alerta tardana i la falta de claredat en els missatges d’emergència durant la DANA van ser factors que podrien haver agreujat els impactes negatius, fent imprescindible reforçar els sistemes d’avís i educació ciutadana sobre autoprotecció en esdeveniments similars.
