En els últims anys, s’ha observat un augment considerable de consells mèdics i sanitaris en internet i xarxes socials que manquen de suport científic o control professional. Esta situació, juntament amb la creixent tendència a utilitzar ferramentes d’intel·ligència artificial com ChatGPT per a consultes de salut, genera alarma entre especialistes els qui consideren que això podria convertir-se en un dels principals problemes de salut pública en el futur pròxim.
La necessitat d’una campanya global d’informació
Diversos experts reunits en un fòrum especialitzat van destacar la necessitat urgent d’implementar una campanya global d’informació similar a les campanyes de prevenció existents per a accidents de trànsit o el tabaquisme. L’objectiu és alertar a la població sobre els riscos de les pseudoteràpies i falsos consells sanitaris que, en molts casos, poden agreujar patologies o fins i tot provocar la mort quan s’utilitzen en lloc de consultar a un professional.
La mancança de campanyes oficials
Carlos Fornes, president de l’Associació de Drets Sanitari de la Comunitat Valenciana, va subratllar la falta d’una gran campanya oficial per a combatre esta situació i va demanar l’activació del Pla Nacional contra les pseudoteràpies, vigent des de 2018 però encara poc desenrotllat per falta de pressupost.
Un enemic silenciós de la salut pública
Esta problemàtica s’agreuja perquè molts ciutadans busquen respostes ràpides i fàcils que les xarxes socials aparenten oferir, sense eixir de casa ni consultar especialistes. Les pseudoteràpies s’han convertit en un enemic silenciós de la salut pública, i la confiança que moltes persones depositen en elles és similar a «jugar a la loteria», perquè no hi ha garantia d’eficàcia ni seguretat.
Estadístiques preocupants
Un estudi recent de la Fundació BBVA va revelar que el 31% dels espanyols ha usat alguna pràctica pseudosanitària, i un de cada tres va assegurar que van ser més efectives que els tractaments mèdics tradicionals. A més, la promoció d’estes teràpies és reforçada a vegades per figures públiques de l’esport i la televisió, la qual cosa influïx en la seua popularitat.
L’ús de la intel·ligència artificial en consultes mèdiques
D’altra banda, l’ús d’intel·ligència artificial com ChatGPT per a consultes mèdiques ha crescut significativament, però toca advertir que esta tecnologia no proporciona atenció personalitzada ni diagnòstics adequats, ja que la seua informació depén de l’entrada de l’usuari i no seguix criteris científics rigorosos. El president dels fisioterapeutes valencians, Josep Benítez, aconsella usar estes ferramentes amb escepticisme, com es llegiria un periòdic, i proposa la creació d’un observatori per a regular i recomanar tractaments basats en evidència científica.
Capacitat crítica de la ciutadania
És fonamental dotar a la ciutadania d’una capacitat crítica que li permeta discernir entre informació fiable i enganyosa. Per a això, es recomana fomentar recursos amb dades científiques verificades, com la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units, que oferix informació amb suport científic i recorda que sempre ha d’haver-hi supervisió mèdica.
Formació en pensament crític
Així mateix, Hermann Schwarz, president del Col·legi de Metges d’Alacant, afirma que formar a la societat en pensament crític ajudarà a identificar estafes i enganys relacionats amb la salut. La difusió de campanyes de conscienciació és vital perquè les persones puguen distingir entre evidències i falsedats, especialment davant l’auge exponencial de pseudoteràpies promogudes en xarxes socials.
La influència dels modes i influencers
Finalment, este fenomen també es relaciona amb la tendència humana a seguir modes i la influència dels influencers o personatges públics, per la qual cosa la informació divulgativa i educativa és la ferramenta clau per a combatre este risc per a la salut pública i protegir els col·lectius més vulnerables.
