La Diputació de València ha posat en marxa la col·lecció Biblioteca de Filologia Valenciana a través de la Institució Alfons el Magnànim, la seua editorial pública. Este projecte busca acostar el valencià a tota la ciutadania i fomentar la reflexió entorn d’esta llengua com a element clau d’identitat cultural.
El president de la Diputació, Vicent Mompó, ha destacat que esta nova col·lecció obri un espai per a debatre amb responsabilitat, intel·ligència col·lectiva i voluntat de reconciliació, convidant al pensament crític i al diàleg plural sobre el valencià, sense imposicions ni dogmes.
Mompó ha assenyalat que la iniciativa aposta per formes més nostres del valencià
Promovent un camí intermedi que arreplega expressions genuïnes de la parla popular com vacacions en comptes de vacances o arreplegar en lloc de recollir. Este enfocament inclusiu busca que la llengua valenciana no siga patrimoni exclusiu d’elits ni instrument polític, sinó un bé comú que identifique a la comunitat.
Fracàs de les polítiques lingüístiques recents
El president va reconéixer que les polítiques lingüístiques recents han fracassat a augmentar l’ús quotidià del valencià, doncs, malgrat la legislació, no s’ha aconseguit connectar amb la realitat social de pobles i ciutats valencianes. Per això, advoca per deixar arrere la confrontació i fomentar un respecte genuí i contagiós entre tots els qui parlen o aprecien la llengua.
La Institució Alfons el Magnànim manté la seva labor
En este marc, la Institució Alfons el Magnànim continua la seua labor com a editorial pública dedicada al pensament lliure i a l’anàlisi profunda que qüestiona i fa avançar sobre temes significatius per a la identitat valenciana.
Visió interna i externa de la llengua per Antoni López
El director de la Biblioteca de Filologia Valenciana, Antoni López, explica que la col·lecció aborda la llengua des d’una visió interna —què és i com és el valencià— i externa —com la usen els seus parlants, el paper dels quals ha sigut poc considerat fins ara.
El primer llibre de la col·lecció
‘És Sistema d’accentuació (valencià, castellà, italià, s. XIX–XX)‘ de Abelard Saragossà, obra que el president va valorar com a sòlida i necessària per a obrir el debat sobre les normes i l’ús del valencià. Saragossà apunta que el seu estudi pretén ser accessible a un públic ampli i busca proposar un sistema d’accentuació coherent i racional basat en ‘Els Normes de Castelló’ (1932).
Un futur per al valencià
Mompó va concloure assenyalant que perquè el valencià siga realment la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana ha de viure als carrers, places i llars, més enllà de les aules i documents oficials. Amb esta biblioteca, es fa un pas cap a la revitalització cultural i lingüística del valencià amb rigor, diàleg i pluralitat.
