La Generalitat ha anunciat una inversió de més de 400 000 euros per a l’any 2025 destinada a la Reserva Natural de les els Columbrets. Esta inversió té com a fi assegurar el bon funcionament de l’enclavament i la qualitat dels servicis que s’oferixen en esta àrea protegida.
El conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, va visitar recentment les illes per a conéixer les actuacions que s’estan desenrotllant i les pròximes millores planificades. Esta autoritat va destacar la importància de l’espai, declarat parc natural des del 25 de gener de 1988, pel seu aïllament i estat de conservació.
Espècies i conservació
Este entorn alberga espècies animals i vegetals escasses al Mediterrani, entre les quals destaquen la gavina corsa, el falcó d’Eleonora i la reseda hookeri. També alberga espècies úniques en el món com la sargantana i el talòs marítim que només existixen en les Columbretes.
Actuacions previstes
Entre les accions previstes amb esta inversió s’inclou la substitució de la grua marina usada per a baixar l’embarcació de la reserva, el subministrament de materials, aliments i aigua, així com la reparació de les casernas del personal. Estes reparacions contemplen millores en les cobertes, plaques solars, xarxes de sanejament i sistemes de filtració d’aigua provinents dels aljubs del far.
Millores en seguretat i instal·lacions
S’instal·larà a més un desfibril·lador per a millorar la seguretat i s’estudia la incorporació d’una planta dessaladora que proveiria d’aigua potable a les instal·lacions de l’enclavament.
Característiques de la reserva
La reserva marina abasta una àrea total de 5 493 hectàrees, majoritàriament en aigües exteriors, i compta amb 19 hectàrees de terra, sent l’illot Columbrete Gran o Illa Grossa el més destacat amb 14 hectàrees.
Context i història
Este arxipèlag d’origen volcànic se situa a unes 30 milles del port de Grau de Castelló i està compost per quatre grups d’illots, esculls i baixos que conformen un ecosistema singular. Històricament, el far va estar habitat per fareros durant més d’un segle fins a 1975, any en què es va automatitzar. Des de 1987, la Generalitat manté servicis de vigilància en esta zona per a protegir el seu valor ambiental i natural.
